Una comèdia que evoca clàssics
Imaginant un títol digne d’un relat d’en Massagran, el nou espectacle ‘Un sogre de lloguer’ presenta un dels episodis més divertits de la carrera de Joan Pera. Aquesta obra, creada per Susanna Garachana i Jaume Viñas, s’està exhibint al Teatre Goya fins a finals de gener. Pera, un dels actors més emblemàtics de Catalunya, ha entretingut diverses generacions amb la seva inconfusible capacitat còmica.
Argument: Un pla que es complica
La trama gira al voltant d’un jove enamorat que decideix contractar un actor per fer de pare davant la seva futura sogra, amb l’objectiu de causar una bona impressió. No obstant això, els esdeveniments es torcen quan l’actor original no pot acudir a l’encontre, i en el seu lloc, un actor de doblatge, interpretat per Pera, pren el relleu. Aquesta situació desencadena una sèrie de malentesos que mantenen el públic a l’aguait.
Un elenc dinàmic
Edu Lloveras, que interpreta el jove protagonista, aporta una energia refrescant a l’escenari, necessària per equilibrar l’humor de Pera. La seva capacitat per gestionar les improvisacions de l’actor veterà és admirable, creant un contrast entre el seu físic imponent i una personalitat insegura.
El paper de les dones a l’escenari
El personatge de Clàudia Benito, tot i ser el més discret, és essencial per aclarir la trama i guiar els espectadors a través dels embulls narratius. La seva actuació, plena de simpatia, complementa l’energia còmica dels seus companys masculins.
Una senyora amb caràcter
Munsta Alcañiz, en el seu paper de sogra, aporta una presència imponent i una evolució que sorprèn el públic, passant d’una imatge de fredor a una implicació total en el joc de la comèdia. La seva aparició, amb un vestit espectacular, és un dels moments més memorables de l’obra.
Un guió que enganxa
Malgrat la simplicitat de la seva premissa, ‘Un sogre de lloguer’ destaca per la seva habilitat en dosificar les revelacions, mantenint l’atenció del públic en tot moment. Garachana i Viñas han creat un text que, encara que previsible en alguns moments, aconsegueix sorprendre amb girs inesperats.
Un escenari que acompanya
L’escenografia, dissenyada per Enric Planas, és funcional però podria haver estat més imaginativa. El pis on es desenvolupen els esdeveniments, amb un fals Mondrian, serveix de teló de fons, però algunes decoracions podrien haver aportat més riquesa visual a l’espectacle.
Un retorn a la comèdia pura
Amb ‘Un sogre de lloguer’, Joan Pera demostra que encara té molt a oferir al món del teatre català. L’obra és un recordatori del que significa la comèdia: un bon enredament, personatges carismàtics i un humor que provoca rialles en cada moment. Aquesta producció és un veritable regal per als amants del teatre i una oportunitat de gaudir de la millor versió d’un dels còmics més estimats del país.