Orígens dels fideïcomisos de defensa
Al segle XVI, els rangs militars de la ciutat de Tortosa s’organitzaven sota el nom de Trasts de Defensa. Aquesta agrupació estava composta per figures com el capità, l’abanderat, el tocador, el timbaler i el peó, que eren els encarregats de protegir els diversos accessos a la ciutat fortificada. Els integrants provenien de diferents confraries i gremis locals. Cada grup es distingia pels colors dels seus estendards i els escuts que representaven les seves respectives organitzacions, que en total eren setze.
La Recreació Històrica al Segle XXI
Cap a principis del segle XXI, es va prendre la decisió d’instaurar la figura dels abanderats dels Trasts de Defensa com a part de la recreació històrica de la Festa del Renaixement. Aquesta iniciativa es va basar en la informació proporcionada pel quadern de Host i l’obra ‘La Ciutat de Tortosa’, escrita per Miguel Ángel Balla.
D’aquesta manera, els carrers de Tortosa van començar a ser testimonis de desfilades on els capdavanters portaven estendards de fusta representatius dels gremis, mentre que els peons exhibien les banderes bicolors o tricolors dels Trasts de Defensa, acompanyats sempre per músics que enriquien l’ambient .
Inspiració en Abanderats Italians
Amb el pas dels anys, i prenent com a referència els abanderats italians coneguts com a Sbandieratori dei Castelli d’Arezzo, es va fundar el grup dels Abanderats de Tortosa. A partir d’aquest moment, la seva actuació esdevingué un espectacle d’exhibició de destreses amb les banderes.
Transformacions a la Festa
Durant la gestió de Ferran Bel, que ocupava el càrrec de líder al grup d’Abanderats, Domingo Tomás va assumir la direcció de la Festa del Renaixement. El seu enfocament, any rere any, es va centrar cada cop més a ressaltar les banderes, relegant a un segon pla espectacles que havien guanyat popularitat, com la Taverna d’Enrico, la qual durant un període es va traslladar a les Avançades de Sant Joan per consideracions polítiques .
A més, molts altres esdeveniments comunitaris van ser exclosos de la festivitat, ja que, segons Tomás, no tenien la capacitat de ser promoguts a nivell internacional.
Conseqüències de la Crisi
Quan Tomás va assumir el càrrec de regidor de Festes i la seva parella va ser nomenada directora de la Festa del Renaixement, va significar la fi de diverses companyies teatrals locals que oferien alternatives a l’Escola Municipal de Teatre. A més, això va implicar la suspensió durant anys de les actuacions d’altres grups d’abanderats internacionals.
En temps de crisi i retallades, també es van eliminar els focs artificials, que tradicionalment marcaven el tancament de la Festa del Renaixement. Les cerimònies d’obertura i tancament van ser descontextualitzades, transformant-se en actes sense sentit, atès que les actuacions renaixentistes continuaven tant abans com després d’aquests esdeveniments.
La Clausura de la Festa del Renaixement
Així, el tancament de la Festa es va transformar en un gran espectacle protagonitzat pels Abanderats a la plaça de l’Abside, el qual va anar incorporant nous elements cada any, com ara confeti, música, projeccions de videomapping a la façana de l’Abside, i fins i tot la reintroducció de focs artificials.
Canvis als Abanderats
Amb el temps, els abanderats també van modificar gradualment els seus vestits i estendards, abandonant els colors originals dels Trasts de Defensa, adoptant així els actuals vestuaris i banderes vermelles amb la torre de l’escut de la ciutat. En vista del compromís que caracteritza l’esperit fundacional d’aquesta festivitat d’adherir-se a un rigor històric estricte, em pregunto des de fa anys sobre l’autenticitat històrica que envolta els Abanderats de Tortosa.
No es trobarà enlloc un abanderat vestit d’aquesta manera, considerant que, des del principi, els que portaven les mitges a ratlles eren els peons i no els abanderats en si. Els abanderats del segle XVI lluïen plomes a les seves gorres, jaquetes, armilles marrons i botes. El públic assisteix a un espectacle que ha perdut tot el rigor històric que pogués haver tingut, cosa que desposseeix de significat la figura de l’abanderat en el context de la festivitat.
Reinterpretacions de la Història
Els tons vermells del segle XVI no eren els mateixos tints que coneixem actualment. Per tant, és raonable imaginar que les banderes posseïen una escala cromàtica de vermell que era com a mínim tres tons més foscos que els d’avui dia. Els colors dels Trasts eren els mateixos que ara s’associen amb les agrupacions veïnals dels barris.
Desviacions Històriques a la Festa
Per tant, centrar la Festa del Renaixement de Tortosa exclusivament en aquest espectacle creat al segle XXI significaria una de les distorsions històriques més grans, quan originalment es concebia com una celebració de recreació històrica i mercat d’època.
S’intenta desvincular els Abanderats de la política, però el grup de Tomàs va ser el responsable d’idear l’antic logotip de la Festa del Renaixement en què figurava la figura de l’abanderat. Aquest disseny era fictici i no representava gens el guerrer portador de l’estendard de la Vegueria que es conserva al Museu de Tortosa.
Ambicions Polítiques al Grup
La formació que ara es presenta com a apolítica, compta a les seves files amb exregidors, regidores, parelles de regidors i exregidors, fills d’edils, empleats municipals, aspirants a polítics, entre altres individus vinculats a un mateix partit polític: Junts per Tortosa. Un partit que podria anomenar-se perfectament Junts per la Bandera, ja que són experts a canviar noms i jaquetes.
La Veu de la Comunitat
En lloc de criticar l’alcalde i l’actual regidor de la Festa, seria més apropiat que reflexionessin sobre el descontentament que senten els qui van intervenir a la plaça de l’Abside per recordar abanderats, polítics i familiars que ‘la Festa és de tots’.
En aquest context, es van unir no només els membres dels sis espectacles programats, sinó també individus d’altres actuacions, campaments, voluntaris de la Festa i el públic en general que no comprenen com un grup pot decidir unilateralment quan ha d’actuar o els temps assignats a la programació de l’esdeveniment.
La Reacció de la Comunitat
Si qualsevol espontani hagués intentat fer el que van fer, probablement hauria estat denunciat per la policia i els mossos d’esquadra per alterar l’ordre públic i violar normatives municipals relacionades amb l’ús de l’espai públic. Tot i això, sembla que els abanderats tenen un estatus d’immunitat que els exceptua d’aquestes regulacions.
Conseqüències per a la Festa
És essencial preguntar-se si un espectacle que presumeix d’haver aconseguit una projecció internacional és digne de comportaments tan lamentables com els que es van evidenciar diumenge a la nit. Aquest tipus d’actituds, que recorden picabaralles infantils, contribueix a crear un distanciament amb els programadors internacionals que van assistir a la Festa del Renaixement ia generar aversió cap a les companyies que van quedar sorpreses davant del que va passar.
Tal com van indicar els mateixos treballadors del departament de Festes, s’ha demostrat que a l’oposició mai no li ha interessat la Festa del Renaixement ni la ciutat de Tortosa; només han estat preocupats per perdre els diners que obtenien entre ells i els seus associats durant els quatre dies de festivitats, on l’única grandesa que els importava era la de les seves pròpies arques.
Reconeixement als Treballadors Anònims
Per concloure aquest article, és indispensable retre homenatge a la feina desinteressada de tantes i tantes persones anònimes que són les veritables artífexs de la grandesa de la Festa del Renaixement. El seu esforç i dedicació són els pilars sobre els quals se sosté aquesta celebració, i són els que veritablement han fet i continuaran fent que la Festa del Renaixement sigui el que és actualment.