Reconeixement a una generació oblidada
En el marc dels Pirineus de Pàndols, els ressons del passat van ressonar el 25 de juliol durant la cerimònia que commemora la Leva del Biberó. Aquest homenatge, dut a terme durant 46 anys, se centra en els joves reclutats el 1938 i el 1939, durant els convulsos dies de la Guerra Civil Espanyola, per mandat del llavors president Manuel Azaña.
Un acte marcat per absència
Per primera vegada a la història d’aquestes commemoracions, la celebració es va fer sense la presència d’un supervivent. Aquest any es va trobar a faltar figures com Salvador Farrés, que l’any anterior, als seus 102 anys, es va convertir en símbol de la resistència i la memòria viva. En canvi, van ser els descendents d’aquells joves soldats els qui van prendre la paraula.
Veus de la següent generació
L’acte va brindar protagonisme als fills i besnéts dels homenatjats, que van compartir les seves històries i el seu compromís amb la pau. Una de les intervencions més emotives va ser la d?una de les filles de Farrés, que va recordar el sacrifici del seu pare i va advocar per un futur més pacífic.
El llegat que perdura
Tot i la manca de supervivents, les autoritats locals i els organitzadors van reafirmar el compromís de continuar amb la celebració d’aquest homenatge any rere any. L’alcaldessa de Pinell de Brai, Laura Vallespí, va destacar el valor dels que van viure aquesta època i la importància de mantenir la memòria en la consciència col·lectiva.
Fomentant la memòria històrica
Cinta Fornós, directora del Consorci Memorial dels Espais de la batalla de l’Ebre, va emfatitzar la necessitat d’involucrar els joves en aquests recordatoris, apuntant que molts no hi són presents a causa de la manca de coneixement sobre la seva rellevància. El delegat del Govern a Terres de l’Ebre, Adam Tomàs, també va ressaltar el paper crucial de l’educació a la memòria històrica per contrarestar les narratives simplistes i perilloses que sorgeixen actualment.
