La cerca de sabors diversos
Per a moltes persones, gaudir duna dieta variada és fonamental; el desig d’explorar nous sabors i experimentar amb diferents plats és present als àpats diaris. Tot i això, hi ha un nombre reduït de persones que troben en la repetició dels seus hàbits alimentaris una forma d’estabilitat. Emma Morano, reconeguda anteriorment com la persona més longeva del planeta, sostenia que una ingesta fixa d’aliments li havia aportat beneficis des de temps tan llunyans com la Primera Guerra Mundial.
La història d’Emma Morano
Emma Morano va néixer el 29 de novembre de 1899 a Civiasco, Itàlia, i va morir a l’abril de 2017 als 117 anys, portant la corona de la longevitat per molt de temps. A la seva etapa final de vida, va compartir informació sobre un règim alimentari que, a primera vista, podria resultar sorprenent per a molts: durant prop de noranta anys, la seva dieta va consistir en tres ous diaris, dels quals consumia dos crus. Aquest hàbit es remunta al moment en què li van diagnosticar anèmia els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial.
L’opinió del metge
El metge de Morano, Carlo Bava, va revelar en una entrevista que el pacient era notable per la seva rutina alimentària. “La seva característica principal era la consistència en allò que menjava; sempre el mateix cada dia, setmana i mes”, va indicar Bava el 2016, reforçant el fet que el seu consum de fruites i verdures era mínim. D’acord amb allò compartit, al matí consumia dos ous crus, al migdia una truita i durant el sopar pollastre. Amb el pas del temps, Morano va afegir galetes a la seva dieta, però als anys finals, va perdre la capacitat de menjar sòlids a causa de la pèrdua de dentadura.
El paper de la genètica a la longevitat
Recentment, s’han realitzat estudis que aporten conclusions diverses sobre l’efecte dels ous a la longevitat, amb alguns indicant que el seu consum podria reduir la mortalitat, mentre que altres suggereixen el contrari. Tot i això, l’anàlisi de la genètica ha proporcionat una visió més clara sobre la connexió entre l’herència familiar i una vida prolongada. Emma Morano provenia d’una família amb història de longevitat; dels seus set germans, un va morir poc abans d’assolir els 100 anys, mentre que un altre va arribar a viure fins als 102 anys, tal com s’esmenta en un article del New York Times el 2015.
Visió sobre la longevitat
Valter Longo, director del Longevity Institute de la Universitat del Sud de Califòrnia, va emfatitzar la importància del component genètic. Va assenyalar que hi ha un augment significatiu en les possibilitats d’assolir els 110 anys si es té un historial familiar que afavoreixi aquesta longevitat. Morano atribuïa la seva prolongada vida no només a la dieta peculiar, sinó també a eleccions de vida que, segons ella, van influir en la seva longevitat.
