Una Manifestació Masiva
Centenars de milers de ciutadans van sortir als carrers de Palma per alçar la veu contra l’impacte del turisme excessiu a l’illa de Mallorca, destacant la necessitat d’un canvi imminent. Segons les estimacions dels organitzadors, prop de 50.000 persones van participar en aquesta mobilització, tot i que la policia va reportar una xifra propera a 20.000. L’esdeveniment, que va tenir lloc en un diumenge concorregut, es va centrar a expressar descontent davant de múltiples problemes que enfronta la comunitat, com ara la reducció de salaris, la disminució de qualitat de vida, els congestionaments a carreteres i en zones de platja, així com l’augment del soroll i el descontrol a l’habitatge.
Un trucat a l’acció
La manifestació va ser promoguda per la plataforma Menys turisme, més vida, i va rebre el suport de 111 organitzacions diferents, que abasten des de grups ecologistes fins a sindicats i associacions culturals. Entre les veus més destacades, la del Grup Balear d’Ornitologia i Mallorca Platja Tour es van fer sentir sota el lema “Canviem el rumb, posem límits al turisme”. L’esdeveniment va començar a les 19:00, i el seu recorregut va abastar les artèries principals de la ciutat, aquelles més visitades pel turisme, concloent al cor de Palma.
Una Temporada Turística Carregada de Tensió
Amb una afluència constant de turistes gaudint de les platges i el sol de Mallorca, els organitzadors de la protesta van intentar marcar un “punt d’inflexió” a la trajectòria del turisme a les Illes Balears. Pere Joan Femenia, portaveu de Menys turisme, va ressaltar que la intenció de la mobilització és transformar el model actual. “La ciutadania està cansada d´un sistema econòmic que ignora les complicacions que el turisme genera per als residents”, va afirmar amb determinació.
Propostes d’acció
Femenia va compartir propostes concretes per mitigar l’efecte del turisme massiu, com ara limitar el nombre de vols que arriben als aeroports de les illes (on aquest cap de setmana es van registrar gairebé 5.000 operacions aèries) i establir restriccions sobre el nombre de creuers i vehicles de lloguer disponibles. També va emfatitzar la necessitat de regular l’adquisició de propietats per part de no residents, afirmant que l’afluència projectada de 20 milions de turistes aquest any és insostenible per a la comunitat local.
Demandes al Cor de Palma
La multitud es va unir amb pancartes suggestives i crits de protesta, usant figures simbòliques com a models de creuers i avions al costat d’una representació de la casa “del futur” per il·lustrar el que consideren les mancances del turisme actual: precarietat laboral, massificació, desigualtat social , i l’erosió de la seva cultura, enfrontant-se a una dependència econòmica i problemes mediambientals. Els lemes ressonants com “Més turisme que mai, l’explotació de sempre” o “Mallorca no està a la venda” van manifestar el sentir col·lectiu ja que la protesta va transcórrer amb una atmosfera pacífica.
Una Resposta Internacional
Els mitjans de comunicació internacionals, especialment d’Alemanya i el Regne Unit, van seguir de prop la protesta. En resposta a la mobilització, van sorgir debats entre diversos partits polítics a Alemanya, en relació amb com el turisme afecta la vida quotidiana dels residents a Mallorca. Al tancament de l’esdeveniment, es va llegir un manifest on es va reiterar l’exigència d’accions polítiques clares que estableixin límits al turisme i promoguin un model econòmic just.
Trucat a la Reflexió
El manifest també va subratllar la greu situació en l’accés a l’habitatge, la disminució del poder adquisitiu dels treballadors, i va qüestionar la legalització de construccions irregulars al territori. Els líders del moviment van fer una crida a la importància d’establir límits que assegurin un desenvolupament sostenible. Van proposar que el futur ha de ser un model que rebutgi el turisme massiu i que busqui diversificar l’economia, sempre amb una perspectiva de justícia social.
Un futur en joc
El grup Menys turisme, més vida va acabar la mobilització amb un renovat crida a lacció, reforçant la urgència de produir un canvi efectiu en les polítiques turístiques i econòmiques, així com en la gestió de recursos a les Illes Balears. La conclusió va ser clara: una societat equitativa que valori i protegeixi el medi ambient és indispensable per a un futur viable. La comunitat unida, activa i compromesa té el potencial per aconseguir transformacions significatives per al bé comú.