Un ícone de la fauna pirinenca
Nere, l’ós bru més antic documentat del Pirineu, ha estat observat recentment a la Val d’Aran, reafirmant la seva presència a la regió. Amb 28 anys d’edat, aquest plantígrad, nascut a l’hivern de 1997, ha estat un element clau en la conservació i creixement de la població d’ossos a la serralada.
Contribució a la diversitat genètica
Els experts consideren que Nere és fonamental per al futur de l’espècie, ja que ha aportat vuit cries des de 2004, incloent tres recentment amb l’ossa Bambou. La seva influència s’ha percebut com a vital per a la diversificació genètica, especialment en un període en què altres individus, com l’ós Pyros, havien dominat la reproducció.
Un increment preocupant
Recentment, el Grup de Seguiment Transfronterer de l’ós bru ha informat que la població d’ossos al Pirineu ha arribat a prop d’un centenar, una xifra que s’ha duplicat en només sis anys. Catalunya, en particular, ha experimentat un creixement significatiu en la seva població d’ossos, amb 47 exemplars, la majoria dels quals es troben a la Val d’Aran i el Pallars Sobirà.
Reaccions de la comunitat local
No obstant això, aquest augment ha provocat una reacció negativa entre els ramaders locals, que consideren que la convivència amb els ossos és inviable. Molts d’ells han expressat la seva frustració per haver de protegir el seu bestiar dels atacs dels plantígrads, que sovint causen danys greus a les explotacions ramaderes.
L’ombra del passat: la mort de Cachou
D’altra banda, el cas de Cachou, un altre ós bru que va ser trobat mort fa cinc anys a la zona de Les, continua sense resoldre’s. S’espera que el judici que examina les circumstàncies de la seva mort, atribuïda a enverinament, es dugui a terme aviat. Aquest incident ha posat de manifest les tensions entre la protecció de la fauna salvatge i els interessos de la ramaderia.
Expectatives de futur
Amb la població d’ossos en augment, serà essencial trobar un equilibri entre la conservació de l’espècie i les necessitats de la comunitat local. La gestió dels recursos naturals i la implementació de mesures que protegeixin tant els animals com els ramaders seran claus per garantir la convivència en aquesta regió rica en biodiversitat.
