La realitat de les eleccions a Catalunya
Se sol dir que en aquest context polític una nova convocatòria electoral ‘no beneficiï ningú’. Si bé les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i les tensions internes dins d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) poden reflectir fidelment la situació actual, cal no oblidar una part crucial d’aquesta narrativa: les circumstàncies estan en constant evolució . En altres paraules, és irrefutable que si ERC es nega a acceptar un acord humiliant amb el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), o bé decideix relegar Salvador Illa a l’oposició, o fins i tot opta per forçar novament les eleccions, la dinàmica de l’escenari electoral canviarà radicalment des d?aquell moment.
L’impacte de les decisions a les percepcions
Per això, és fonamental no caure en l’engany de pensar que un pacte d’investidura amb Salvador Illa es materialitzarà per manca d’alternatives o perquè cal aferrar-se al que es pugui aconseguir. De fet, només es tractaria d’una qüestió de voluntat política. La mateixa voluntat que, en qualsevol cas, és imprescindible per no donar suport a la seva candidatura. És una veritat innegable.
La percepció entre les bases i la inquietud
No són meres especulacions els rumors sobre l’estat d’ànim a les bases de l’independentisme; és clar que els costa acceptar un nou acord que resulta humiliant, especialment considerant el possible retorn de Carles Puigdemont i la realitat que qualsevol avenç requereix obligatòriament del suport de Junts al Congrés dels Diputats.
Reptes de l’independentisme parlamentari
Tot això es redueix a càlculs immediats, mentre que el moviment independentista a l’àmbit parlamentari encara lluita per definir un programa clar que proposi una unitat efectiva. Es té una consciència generalitzada que retornar a una acció coordinada és essencial perquè l’independentisme recuperi la seva credibilitat i atractiu, però així mateix és un fet que això només representa un dels elements vitals necessaris per a la transició cap a una nova etapa que exigeix una major claredat en els objectius.
El context actual i el paper dels socialistes
És evident que se sap més el que no es donarà a curt termini (la recerca d’un enfocament unilateral) en comparació del que ha de succeir (una estratègia de negociació difusa, en espera de reprendre les converses a Ginebra). Aquesta incertesa contribueix a un ambient de desànim que resulta propici per a l’ascensió del socialisme a la governabilitat del país.
Un paper enfortit del PSC
No és que els socialistes comptin amb un pla molt nítid, de fet, la seva proposta per a Catalunya és de les més poc definides i mediocres del panorama polític. Tot i això, des de les seves oficines han aconseguit establir-se fermament a causa de la manca de propostes rellevants d’altres forces polítiques, combinada amb una legitimitat electoral qüestionable (a Barcelona, per pactes poc naturals; a Catalunya, per la seva incapacitat d’oferir alguna cosa positiva sense el vist de regions com Extremadura o Aragó).
El desafiament del reconeixement per a l’independentisme
L’independentisme té la necessitat de ser reconegut. No es tracta només d’obtenir bons resultats en els comicis, que arribarà eventualment, sinó de ser percebut com a efectiu i, sobretot, reconeixible. En un mapa polític complicat i paralitzat, és difícil projectar aquesta imatge. És en aquests escenaris que agitar el tauler, o fins i tot fer-lo esclatar, pot resultar efectiu.
La necessitat d’un enfocament estratègic
Una adherència absoluta a les voluntats del PSOE mai no ha permès aconseguir una cosa substancial per a Catalunya, més enllà de reformes legals relacionades amb indults o amnisties als implicats en el procés. L’objectiu de les converses futures a Ginebra és abordar la resolució del conflicte, cosa que implica explorar tant una possible reivindicació nacional de Catalunya dins de l’estat com les condicions per a un possible reconeixement del seu dret a l’autodeterminació.
Mirant cap al futur
No us sorprengueu si els indicadors d’opinió pública cauen, si es prioritzen negociacions competencials per sobre d’aspectes rellevants. Com hem esmentat, la voluntat pot transformar qualsevol projecció. Només és qüestió que els partits independentistes, començant per Esquerra Republicana de Catalunya, que jugaran un paper clau en la governabilitat de Catalunya, decideixin si és una opció valuosa i productiva donar suport a Illa com a president o si, per contra, deixar-lo amb les mans buides podria no només agitar el panorama polític, sinó també reenergitzar l’orgull i l’interès dels possibles votants.
La realitat és que les coses no sempre passen només perquè ho desitgem. Però algunes vegades, el veritable desig és el primer pas perquè aquestes coses puguin succeir.