L’ascens de Polònia com a líder militar a l’OTAN
Amb un impressionant 4,12% del seu PIB dedicat a la defensa, Polònia es posiciona com el país que més inverteix en militarització dins de l’Aliança Atlàntica. Aquesta xifra supera la de països com Estònia i els Estats Units, que ocupen els següents llocs en aquesta classificació.
Unitat política en temps de tensió
Curiosament, dues figures prominents de la política polonesa, el primer ministre Donald Tusk i el president Andrzej Duda, tot i les seves diferències ideològiques, han trobat un terreny comú en la necessitat de reforçar la despesa militar. Amb l’objectiu de portar aquesta inversió a nivells sense precedents, s’han proposat elevar-la fins a gairebé el 5% del PIB.
Un nou paradigma militar
Tusk ha marcat un gir radical en les expectatives militars del país, elevant l’objectiu de les forces armades de 300.000 a 500.000 soldats per al 2035. Aquesta decisió s’acompanya d’un debat sobre la possibilitat d’adquirir armament nuclear, un tema delicat que evoca les lliçons d’Ucraïna i la seva desmilitarització post-Guerra Freda.
Mobilització de la societat civil
El primer ministre no només busca expandir les forces armades, sinó que també vol transformar la mentalitat de la població. La seva proposta inclou la creació d’un nou ‘model’ social on cada home adult estigui preparat per a la defensa del país, sense reinstaurar el servei militar obligatori que va ser eliminat el 2008.
Incentius per a la participació
Per atraure ciutadans a aquesta iniciativa, Tusk ha promès un programa d’entrenament militar que busca ser atractiu i dinàmic, equiparant l’experiència amb la de les pel·lícules d’acció. Això inclou habilitats que podrien ser útils en la vida civil, com primers auxilis, ciberseguretat i pilotatge de drons, a més de suports financers com exempcions d’impostos.
Educació i preparació a llarg termini
El govern també planeja integrar l’exèrcit en el sistema educatiu, ampliant un programa existent que busca preparar els joves per a possibles necessitats de defensa. Aquesta estratègia pot trobar un bon acolliment entre les noves generacions, que han crescut amb la història de les ocupacions russes i alemanyes.
Reptes i resistències
Malgrat les intencions del govern, la resposta de la població és variada. Les enquestes indiquen que només la meitat dels polonesos recolzen els plans de Tusk, amb un 39% disposats a participar. Això planteja preguntes sobre com reaccionarien altres països europeus amb un context socioeconòmic més estable i amb menys pressió pel que fa a la seguretat.
Una societat en transició
La desconnexió entre les aspiracions del govern i la realitat de la població, que ha estat influenciada per dècades de pau i democràcia, podria complicar l’objectiu de mobilitzar un exèrcit reservista. La generació actual, amb una mitjana d’edat de 45 anys per a la reserva militar, pot no estar preparada per a un nou paradigma de defensa.