Una vaga que ressona a les aigües catalanes
Els pescadors de Tarragona i Catalunya s’han mobilitzat aquest dilluns i dimarts per expressar el seu rebuig a les dràstiques mesures proposades per la Comissió Europea, que podrien reduir l’activitat pesquera en un 80% en els pròxims anys. Aquesta decisió, que inclou un límit de només 28 dies d’arrossegament a l’any, ha desencadenat una onada de descontentament entre els professionals del sector.
Demandes clares davant la CE
Amb la intenció de fer sentir la seva veu, els pescadors s’han unit a confraries d’arreu de l’Estat espanyol per pressionar en les negociacions amb la Comissió Europea. El ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, també està involucrat en aquestes discussions, que busquen un canvi en les mesures que amenacen la viabilitat del sector.
Impacte de les restriccions
Les confraries han alertat que la venda de peix ja ha caigut un 12,5% en els primers mesos de 2024. Els pescadors adverteixen que aquestes retallades no només afectaran la seva capacitat de treball, sinó que també impactaran negativament en l’economia local i en la cadena de subministrament.
Compromís amb la sostenibilitat
Davant de les crítiques, els pescadors han assenyalat que ja han implementat diverses mesures voluntàries per garantir una pesca responsable. Això inclou la limitació de jornades de pesca a menys de dotze hores i la instauració de vedes biològiques que permetin la regeneració de les espècies.
La reducció de la flota i les seves conseqüències
La flota d’arrossegament ha disminuït un 50% en els darrers anys a Catalunya, un fet que reflecteix la crisi que viu el sector. La pèrdua d’embarcacions no és només una qüestió numèrica, sinó que representa la desintegració d’un model de vida i treball que ha estat fonamental en moltes comunitats.
Crítiques a la normativa europea
Eusebi Rosales, president de la Confraria de Pescadors de la Ràpita, ha expressat que les noves regulacions són inviable per al sector. Així mateix, ha subratllat que cap empresa pot funcionar amb només 28 dies d’activitat anual, destacant la desconexió entre les normatives europees i la realitat dels pescadors mediterranis.
La necessitat d’una revisió del pla pesquer
Antoni Espanya, director general de Política Marítima, ha coincidit amb les demandes de les confraries, proposant una moratòria per reevaluar les metodologies emprades en la determinació dels recursos pesquers. Això inclou la necessitat d’un enfocament més equilibrat que tingui en compte tant la sostenibilitat ambiental com la importància socioeconòmica del sector.
El futur de la pesca a Catalunya
La Generalitat i els representants del sector pesquer han subratllat que la flota d’arrossegament ha perdut gairebé la meitat de les seves embarcacions durant les dues últimes dècades, i que actualment unes 200 embarcacions són les que dominen el mercat. Paradoxalment, mentre el sector lluita per la seva supervivència, les iniciatives de promoció del consum de peix fresc continuen, ressaltant la importància d’una activitat pesquera viva i dinàmica.
Amb un futur incert, els pescadors catalans es mantenen ferms en la seva lluita per la seva manera de vida, esperant que les seves veus siguin escoltades i que es prenguin mesures que garanteixin la seva existència en el mar Mediterrani.