Una figura oblidada en la història
María Isidra de Guzmán, una de les primeres dones a obtenir un doctorat a Espanya, és un nom que sovint queda a l’ombra. La seva trajectòria, marcada per l’aristocràcia i la intel·ligència, contrasta amb la invisibilitat que ha patit en els relats històrics, on les classes socials sovint eclipsen els assoliments individuals.
La veu de Sandra Ferrer Valero
Per aprofundir en la vida de Guzmán, vaig contactar amb Sandra Ferrer Valero, una experta en la història de les dones que ha dedicat el seu treball a rescatar les veus oblidades. El seu llibre, ‘La Revolución de las invisibles’, destaca no només la figura de Guzmán, sinó també d’altres dones que van lluitar per la seva educació i reconeixement en un món dominat pels homes.
Un diàleg revelador
La conversa amb Sandra va ser enriquidora. Va explicar com Guzmán, amb només 17 anys, va aconseguir un doctorat a la Universitat d’Alcalá gràcies al suport dels seus pares, destacant la importància de l’educació en la seva vida. ‘El seu origen aristocràtic va jugar un paper crucial’, va afirmar Sandra, subratllant que els seus progenitors van presentar una petició excepcional davant el rei Carles III per permetre-li accedir a la universitat.
Els reptes de ser pionera
La situació de les dones al segle XVIII era complexa. A pesar dels seus mèrits, Guzmán va ser oblidada en gran mesura pel seu origen noble. Sandra va fer èmfasi en com el feminisme posterior ha tendit a prioritzar les diferències de classe sobre les qüestions de gènere, deixant figures com Guzmán en un segon pla.
La importància de la visibilitat
Sandra va explicar que la falta de reconeixement cap a dones com Guzmán s’ha perpetuat al llarg de la història. ‘Són invisibles als llibres d’història’, va dir, ressaltant la necessitat de donar veu a aquestes dones que van fer contribucions significatives malgrat les barreres que van afrontar.
Una passió per la història femenina
La motivació de Sandra per escriure sobre dones a la història prové d’una profunda passió per la veritat. ‘La injustícia de la seva invisibilitat em va inspirar a actuar’, va compartir, reflectint el seu compromís amb la causa. Aquesta passió es tradueix en el seu treball, que busca donar llum a les vides de dones que mereixen ser recordades.
Un llegat que perdura
A mesura que la conversa va avançar, Sandra va compartir que la seva obra ha tingut un impacte positiu en moltes persones. Els missatges d’agraïment que rep d’estudiants i professors la motiven a continuar la seva tasca. ‘Donar veu a aquestes dones és el que em fa sentir realment viva com a escriptora’, va concloure.
El futur de la investigació femenina
Amb el seu últim llibre centrant-se en el Renaixement, Sandra continua explorant èpoques en què les dones van tenir un paper essencial, però sovint ignorat. La seva feina és un testimoni de la riquesa de les contribucions femenines a la història, una tasca que busca inspirar futures generacions a reconèixer i valorar aquestes veus.
Reflexions finals
La història de María Isidra de Guzmán i la dedicació de Sandra Ferrer Valero per recuperar aquestes veus oblidades ens recorden que cada figura històrica, independentment del seu origen, té una història que mereix ser explicada. És un recordatori poderós que, per avançar com a societat, hem de conèixer i valorar el passat.