Un Monòleg Clau amb Un Gir Inesperat
En el univers de Shakespeare, pocs textos són tan icònics com el monòleg «Ser o no ser» de Hamlet. Tot actor en formació ha enfrontat alguna vegada la necessitat de dominar aquestes paraules emblemàtiques, fent d’aquest fragment una veritable pedra de toc en la seva trajectòria. Però, quan Guillem Albà decideix apropar-se a aquest clàssic, el seu enfocament promet ser tot menys convencional.
La Caiguda i el Diàleg Amb l’Absurd
El moment en què Albà cau del seu pedestal de metacrilat marca l’inici d’una exploració que va més enllà del simple homenatge al personatge shakespearià. Aquí, la seva relació amb la Mort, representada amb un humor absurd per Aitana Giralt, s’endinsa en qüestions profundes i filosòfiques: per què escollir ser actor? Aquesta interacció entre l’artista i la Mort no només busca fer riure, sinó que provoca una reflexió sincera sobre la pròpia vida i eleccions d’Albà.
Una Comèdia àcida sobre l’Ofici d’Actor
La narrativa que sorgeix no és merament una crònica de l’art del clown, sinó una anàlisi dels anhels de canvi d’Albà, entrellaçada amb una crítica aguda i desenfadada al món de l’espectacle. La Mort obre l’escena fumant i degustant sushi, convertint-se en un personatge que desafia les expectatives sobre el que significa afrontar l’absurd de l’existència.
Reflexions Sobre la Zona de Confort
A mesura que avança l’obra, es fa evident la lluita interna d’Albà per trencar amb la seva zona de confort. No obstant això, la innovació que busca potser no és tan radical com semblava inicialment. La seva força resideix en la capacitat d’equilibrar text, gest i silenci, amb un enfocament al centrament en el riure i l’emoció més que en la ruptura.
Memòries d’un Mentor i Uns Consells Vitals
Un moment impactant de l’obra és l’aparició de Jango Edwards, mentor d’Albà, que aporta un toc emotiu a l’escenari amb la seva presència fantasmagòrica. Aquesta intervenció contrastada amb veus que l’adverteixen sobre les exigències de la seva professió ofereix un retrat complex de les pressions que envolten el món de l’espectacle.
Una Hora de Comèdia amb Reflexions Profundes
Amb una durada d’una hora, l’obra escull l’humor com a vehicle principal, però deixa una sensació d’incompletesa. Albà, ben acompanyat per la dinàmica Aitana Giralt, ofereix una actuació sòlida; però la necessitat de ser més incisiu en la seva crítica personal sobre la precarietat del seu ofici sembla un camí poc explorat.
Un Futur de Possibles Inconformismes
La comparació amb l’Amlet brillant de Jordi Oriol és inevitable. Si Albà es permetés un diàleg més obert amb el text original, potser podria descobrir un humor més punyent, ressuscitant la vitalitat del seu llegat còmics amb una mirada nova. Aquest salt vital podria ser la clau per a la seva pròxima etapa com a artista.