La Reivindicació de la Memòria
Joan-Carles Mèlich, filòsof i professor de la UAB, recentment ha tornat a posar sobre la taula els seus pensaments sobre Auschwitz amb la reedició del seu llibre ‘La lliçó d’Auschwitz’, publicat originalment fa un quart de segle. Aquesta reedició coincideix amb el vuitantè aniversari de l’alliberament dels camps nazis, un moment que ens obliga a reflexionar sobre les responsabilitats individuals i col·lectives durant l’Holocaust.
La Filosofia com a Reflexió del Present
Mèlich subratlla que la filosofia ha de centrar-se en qüestions que afecten el present, en lloc de limitar-se a comentar l’actualitat. Per ell, Auschwitz no és només un record històric, sinó un reflex constant de la condició humana i una advertència sobre les possibilitats del mal en la nostra societat actual.
La Naturalesa del Mal
En la seva obra, Mèlich discuteix la tendència de la filosofia a abordar temes com el bé i la bellesa, mentre que el mal sovint queda a l’ombra. Ell argumenta que l’experiència del mal és omnipresent, i que Auschwitz, amb la seva brutalitat, serveix com un exemple radical de les profundes fissures en la naturalesa humana.
Auschwitz com a Repte Universal
Mèlich afirma que la lliçó d’Auschwitz transcendeix fronteres nacionals i ètniques. El seu missatge és que la història ha de ser un recordatori constant que ens impulsi a actuar contra les injustícies contemporànies. A mesura que l’extrema dreta guanya terreny en molts llocs del món, l’autor ens convida a reconèixer els perills de la indiferència.
La Fragilitat de l’Humanisme
En la seva anàlisi, Mèlich critica l’humanisme per la seva incapacitat de reconèixer els signes premonitoris del mal. La seva reflexió ens recorda que els perpetradors de l’Holocaust eren persones comunes, i que el veritable perill radica en la normalització de la violència i la indiferència.
Construint una Ética de la Memòria
L’autor destaca la importància de l’educació en la memòria històrica, diferenciant entre la memòria acadèmica i la testimonial. La veu dels supervivents, com Primo Levi, és fonamental per mantenir viva la consciència sobre els horrors del passat.
El Rollo de la Indiferència
Mèlich recorda que la indiferència és un dels grans mals de la societat actual. La figura del funcionari que executa ordres sense qüestionar-se les conseqüències és un recordatori inquietant de com es pot facilitar el mal simplement amb la passivitat.
Reptes per a l’Ètica Actual
El filòsof proposa una ‘ètica de la situació’, que reconeix que les decisions no sempre poden basar-se en principis absoluts, sinó que han de ser adaptatives i compassives. Aquesta forma d’ètica exigeix una resposta activa davant el patiment aliè, una reflexió que resulta crucial davant els desafiaments ètics del món contemporani.
Mèlich conclou que la memòria i la reflexió crítica no només són actes commemoratius, sinó que són necessitats urgents per evitar que el passat torni a repetir-se. La nostra responsabilitat col·lectiva és construir una societat que aprengui dels errors del passat i lluiti contra qualsevol forma de mal que pugui emergir en el present.