Un record que ens persegueix
Cinc anys han passat des que el món es va veure sacsejat per la pandèmia. A mesura que el temps avança, la distància respecte a aquells moments crítics es fa cada cop més gran, però les seves empremtes encara perduren en la nostra memòria col·lectiva. En aquest article, proposem reflexionar sobre algunes xifres que il·lustren la magnitud de l’impacte inicial i els esforços que es van realitzar per fer-hi front.
La zona zero: Igualada
Igualada es va convertir en el focus de la crisi sanitària, revelant la vulnerabilitat del sistema de salut. En els moments més crítics, un hospital de la zona va començar a rebre un pacient greu de Covid cada quatre minuts, un ritornell que semblava sortir d’una pel·lícula de terror més que d’una realitat. La imatge d’aquell dia, amb bars plens i la normalitat aparent, contrasta amb l’angoixa que es vivia als hospitals.
El dilema de la decisió
Aquells dies, les decisions sobre el confinament eren un debat apassionat. La Johns Hopkins University va advertir que, sense mesures dràstiques, el nombre de morts podria arribar a xifres aterridores. Enfront d’aquesta realitat, la societat es va veure forçada a escollir entre salvar vides o preservar l’economia, un dilema que encara ressona avui dia.
Aprenentatges oblidats
Malgrat les lliçons que hauríem d’haver après, el panorama actual ens revela que les deficiències en la governança i la falta de preparació persisteixen. Iniciatives com els ERTO van ajudar a mitigar els efectes immediats, però, a llarg termini, les mateixes polítiques que van provocar tantes pèrdues han estat premiades en les urnes. Ens hem de preguntar si realment hem millorat com a societat.
Desigualtats revelades
La pandèmia va fer aflorar les desigualtats socials de manera crua. Les estadístiques mostren que els barris més desafavorits van patir un impacte desproporcionat, amb casos de Covid que triplicaven els de zones més afavorides. Això ens porta a pensar en com l’entorn físic i les condicions laborals influeixen en la salut pública.
Una bretxa insostenible
Les diferències en l’esperança de vida entre barris com Pedralbes i Trinitat Vella, que oscil·len fins a 11 anys, són un clar exemple de com les desigualtats econòmiques i socials s’han vist reflectides en els efectes de la pandèmia. La capacitat d’aïllament i les condicions d’habitatge han determinat qui ha pogut afrontar millor la crisi.
Mirada cap al futur
En definitiva, la pandèmia ha estat un mirall que ens ha mostrat les nostres fortaleses i debilitats. Si bé hem superat moments de gran adversitat, és essencial que no oblidem les lliçons apreses per construir un sistema sanitari més resilient i equitatiu. La pregunta que ens queda és: estem preparats per afrontar futurs desafiaments amb la saviesa adquirida?
