Un gat sense identitat
La Xesca compartia la seva vida amb un gat que, sorprenentment, no portava nom. Encara que la seva estima cap a l’animal era evident, ella sentia que no tenia el dret de nomenar-lo, com si l’absència d’un nom simbolitzés una llibertat que s’escapava entre els dits. Al seu menjador, un quadre de l’emblemàtica Audrey Hepburn a ‘Esmorzar a Tiffany’s’ era el seu orgull, un record d’una compra a IKEA que reflectia el seu gust per l’art i la bellesa.
L’impacte de Truman Capote en la literatura
La Xesca era una àvida lectora, però sempre tornava a les obres de Truman Capote, l’autor que ella considerava una figura clau en la narrativa del segle XX. En els nostres debats, ella insistia que Capote oferia una visió única de la realitat, superant qualsevol formació acadèmica que pogués rebre. ‘La seva obra és la clau per entendre el periodisme creatiu’, deia amb fervor.
El refugi creatiu de Capote a la Costa Brava
Un dels records més fascinants que compartia la Xesca era la història de Capote buscant un refugi a la Costa Brava per escriure ‘A sang freda’. Passava estius a l’Hotel Trias de Palamós, envoltat de gossos, un gat i una pila d’anotacions. Aquella etapa de la seva vida, lluny del bullici de Nova York, semblava ser la seva forma de trobar la inspiració necessària per a la seva obra mestra.
La trista notícia de la mort de Marilyn Monroe
Un matí, fullejant el ‘The Herald Tribune’, Capote va rebre la impactant notícia de la mort de Marilyn Monroe, una amiga íntima. Curiosament, Monroe havia de ser la protagonista de la seva adaptació cinematogràfica de ‘Esmorzar a Tiffany’s’, però els productors van optar per un altre camí, cosa que Capote mai va perdonar del tot.
Llistes de preferències i descobriments literaris
Les tardes amb la Xesca solien estar plenes d’activitats divertides, com fer llistes de les seves preferències. Recordo aquelles converses sobre els millors llibres de Capote, amb ‘Música per camaleons’ i ‘L’arpa d’herba’ sempre a la vora. La seva passió per ‘Plegarias atendidas’ era innegable, tot i que la història que amaga havia provocat la seva caiguda en desgràcia.
Esmorzar a Tiffany’s: una obra reivindicada
La Xesca defensava amb convicció que ‘Esmorzar a Tiffany’s’ era la peça més significativa de Capote. La seva narració, plena de matisos socials sobre la Nova York dels anys cinquanta, presentava a Holly Golightly, un personatge complex que reflectia una dualitat d’empoderament i vulnerabilitat. Ella veia en Holly un reflex de les dones modernes, semblant a les protagonistes de la sèrie ‘Girls’ que tant li agradava.
Una revelació tardana
Tot i la insistència de la Xesca, vaig evitar llegir ‘Esmorzar a Tiffany’s’ durant molt de temps. No obstant això, recentment vaig rebre una nova edició traduïda al català. Mentre la llegia en una nit d’insomni, vaig descobrir el perquè del gat sense nom de la Xesca, una revelació que em va fer reflexionar sobre les connexions entre els personatges literaris i la vida real.
