Un cel gris que inspira pensaments
La ciutat de Barcelona es troba sota un mantell de núvols grisos, creant una atmosfera que invita a la reflexió. Des de la vista privilegiada de Montjuïc, els núvols semblen una capa de ciment que plana sobre la metropoli, i mentre observo aquest espectacle, espero la trobada amb l’artista Perejaume, un home que ha dedicat la seva vida a explorar la interconnexió entre la natura i l’escriptura.
L’art de narrar la natura
En el seu darrer llibre, “L’Escrita”, Perejaume ens presenta un viatge a través de dos topònims significatius: un riu del Pallars i les ruïnes d’un antic oracle grec. A través d’aquests llocs, l’artista busca connectar amb l’essència de la terra i la seva història, explorant com els núvols poden ser un llenguatge propi, que transcendeix la comunicació humana.
Eduard Fontserè: un pioner oblidat
La nostra conversa es dirigeix cap a la figura d’Eduard Fontserè, un meteoròleg i astrònom que va definir els cels catalans. Perejaume destaca la seva importància en la creació d’un llenguatge científic i artístic que connecta amb l’ànima del país. Fontserè no només va ser un científic, sinó també un visionari que va intentar obrir-nos els ulls davant la bellesa del món natural.
L’escriptura com a força còsmica
Perejaume planteja preguntes profundes sobre la relació entre l’escriptura i el medi ambient. Com podem escriure d’una manera que reflecteixi les forces de la natura? La seva obra és una invitació a pensar més enllà de l’antropocentrisme i a reconèixer que la natura té una veu pròpia que mereix ser escoltada.
El repte de l’art contemporani
En un món saturat de tecnologia, Perejaume adverteix sobre el perill que l’art esdevingui un reflex buit de la realitat. La seva crítica a la producció artística contemporània és clara: l’artista ha de trobar maneres de fer que l’obra respongui a la natura, en comptes de dominar-la.
El poder de l’oblit i la memòria
Durant la nostra conversa, emergeix el concepte de l’oblit com un espai fèrtil per a la creació. Perejaume parla de la importància de reconèixer que, en una cultura que sovint malmet, recordar és una forma de guardar i preservar. Aquesta visió optimista ens convida a mirar al passat per trobar camins cap al futur.
Una nova mirada sobre la ciutat
Al final de la nostra trobada, m’adono que la ciutat, amb el seu sostre de núvols, no és un no-lloc, sinó un espai ple de significat. La conversa amb Perejaume m’ha permès veure més enllà de la superficialitat de la vida urbana. Ara sé que, fins i tot en els moments més grisos, hi ha una narrativa que espera ser descoberta, una història que es desplega en cada núvol.
Reflexions finals
La relació entre l’art, la natura i la tecnologia és complexa i plena de contradiccions. La invitació de Perejaume és clara: hem d’aprendre a escoltar el món que ens envolta i a deixar que les nostres creacions responguin a les seves necessitats. En un moment on la humanitat busca el seu lloc en un món canviant, potser és hora de deixar que el cel i la terra parlin per si mateixos.