L’espera de l’ocàs
A mesura que les hores transcorren amb lentitud, la tarda es converteix en un exercici de paciència. Assegut a la terrassa, observes com les ombres s’estiren i es despleguen sobre els sostres i les parets, creant un ritme gairebé hipnòtic a l’ambient. La calma d’aquest quadre t’embolica, suggerint que el món pot esperar. Un glop d’aigua refresca els teus llavis mentre un lleuger estirament dels teus braços busca combatre el cansament que comença a aflorar.
El Ressò d’Estiu Passats
La calor opressiva comporta un torrent de records que et transporten a dies de diversió a les aigües d’una bassa. El riure contagios del teu germà ressona a la teva ment, entrellaçat amb les rialles despreocupades d’altres adolescents. La nostàlgia es barreja amb la tristesa, recordant que aquests llocs han canviat: el refugi familiar ara és una casa rural, i la bassa s’ha transformat en una piscina. Tot i així, els ecos de la infància romanen vius a la teva memòria.
Connexions a la Residència
En arribar el sopar, t’adreces a la residència on viu el teu germà. Hi ha una murmuri familiar entre les parets, un espai on la rutina mai no s’atura. Mentre ho observes a la seva taula aïllada, notes la manca de les teves nebodes, que no poden fer visites en aquell moment. No obstant això, la familiaritat entre vostès permet una excepció per a la teva presència, encara que sents la mirada de les infermeres, que presenten que la teva pròpia arribada a aquest lloc no és tan lluny.
Reflexions a la Nit
Acomiadant-te d’ell, notes els canvis a la mirada, perduda en un silenci que sembla cridar. Camines a casa tot sol, amb la nit embolicant la teva figura. És una tornada a través d’un paisatge que ja no és el mateix, amb estacions canviades i carrers que porten a llocs reimaginats. Els anuncis del clima et xiuxiuejen l’arribada de tempestes, i decideixes canviar el teu camí habitual per la plaça i el bar, buscant el ressò de la teva joventut a la masia que ara és una casa rural.
La Llibertat del Record
Passa pel costat de la bassa, ara una piscina que li roba l’ànima a aquell estiu d’abans. Si els teus genolls ho permeten, penses a tornar a l’alliberament d’aquella capbussada, despullant-te com en aquells anys despreocupats. El vent nocturn acarona la teva pell, i en aquest acte simbòlic, et llences a l’aigua, on l’enrenou juvenil i les rialles del teu germà semblen reverberar a l’aire, recordant-te que encara que el temps avança, els moments compartits mai no desapareixen del tot.