Investigacions revolucionàries a Catalunya
Científics d’IrsiCaixa i del Centre de Regulació Genòmica (CRG) han aconseguit establir per primera vegada una connexió entre la síndrome de Down i certs fragments d’ADN mòbils que es troben al genoma dels éssers humans, coneguts com a retrotransposons. Aquests fragments tenen la capacitat única de desplaçar-se pel genoma i de modificar l’expressió dels gens.
Resultats de l’estudi
El nou estudi revela que, en el cas de la síndrome de Down, els retrotransposons operen de manera anormal. S’ha descobert que diversos gens vinculats al deteriorament neurològic estan sobreexpressats, cosa que podria contribuir al desenvolupament d’aquesta condició. Aquest fenomen ha estat observat en anàlisis realitzades a Catalunya, on també s’ha constatat que la lamivudina, un medicament antiretroviral usat contra el VIH, pot regularitzar l’expressió de certs gens i, així, mitigar l’activitat dels retrotransposons que afavoreixen la aparició de la síndrome de Down.
Publicacions i troballes prèvies
Les conclusions d’aquest treball s’han publicat a la revista Frontiers in Aging Neuroscience. Aquesta investigació coincideix amb estudis anteriors que van evidenciar una millora en la memòria, l’activitat motora i la reducció de l’ansietat després del tractament amb lamivudina. Els retrotransposons, igual que els virus, poden replicar-se i ser reincorporats a altres parts del genoma, alterant així l’expressió gènica, encara que no tenen la capacitat d’infecció.
La funció de la lamivudina
La lamivudina no només inhibeix la replicació del VIH, sinó que també bloqueja el procés de ‘còpia i pega’ característic dels retrotransposons. L´equip d´investigadors ha examinat l´expressió de gens en teixits cerebrals de models preclínics amb síndrome de Down, específicament en ratolins. S’ha evidenciat que molts d’aquests fragments d’ADN mòbils estan sobreexpressats, cosa que provoca disfuncions en els gens essencials per al funcionament neural adequat, amb un èmfasi especial en els cromosomes 16 i 17 del ratolí, homòlegs al cromosoma 21 humà, que està alterat en la síndrome de Down.
Aportacions potencials a altres condicions neurològiques
Els autors de l’estudi suggereixen que la lamivudina no sols podria tenir aplicacions en el tractament de la síndrome de Down, sinó que també té el potencial de retardar la progressió de la malaltia d’Alzheimer i podria ser beneficiosa en la prevenció de l’envelliment. Això és perquè s’han observat nivells elevats d’expressió en gens com App, Ets2 i Olig2, que estan relacionats amb el desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer, la mort cel·lular i els trastorns en el desenvolupament neuronal, respectivament.
El futur de la investigació
Els investigadors creuen que els resultats obtinguts apunten cap a un futur prometedor per a la lamivudina en el tractament de capacitats neurològiques i en l’envelliment. Aquest grup de treball, que inclou actors com la Fundació Pasqual Maragall, el Centre de Regulació Genòmica, i la Unitat d’Alzheimer del Servei de Neurologia de Can Ruti, planeja continuar en aquesta direcció i iniciar un estudi en humans que es trobin a les primeres etapes d’Alzheimer. El seu objectiu és avaluar marcadors presents al plasma ia les cèl·lules per predir i analitzar l’efectivitat dels tractaments proposats.