Restauració de l’altar de la Mare de Déu de Montserrat a la catedral de Lleida

Inauguració de la restauració

El diumenge 16 de juny, es durà a terme la inauguració i benedicció de la restauració de l’altar de la Mare de Déu de Montserrat a la catedral de Lleida. Aquesta celebració inclourà una eucaristia presidida pel bisbe Salvador Giménez i concelebrada pel monjo de Montserrat, rector del santuari i director de la Confraria de Montserrat, P. Joan M. Mayol.

Treballs de restauració

Els treballs de restauració de l’altar s’han dut a terme al llarg del mes de maig, a càrrec dels artistes José A. Ferrer i Lluís Capdevila. Aquests artistes continuen treballant per culminar completament la tasca en els propers dies.

Història de l’altar

L’altar de la Mare de Déu de Montserrat va ser inaugurat el 28 de setembre de 1955. Després de gairebé 70 anys, la Confraria de Montserrat va decidir iniciar la seva restauració per reparar desperfectes en la policromia de l’altar i eliminar la brutícia acumulada al llarg dels anys. A més, s’han realitzat reparacions a la fusta per eliminar corcs que s’havien localitzat en algunes parts.

Finançament de la restauració

La restauració de l’altar ha estat possible gràcies a una campanya de recaptació de fons entre els confrares, devots de la Moreneta, institucions i ciutadans. S’ha aconseguit reunir més de 22.000 euros per fer front al pressupost de la restauració.

Satisfacció dels restauradors

Els restauradors, José A. Ferrer i Lluís Capdevila, s’han mostrat satisfets amb el resultat de la restauració. Han trobat la capella en millor estat del que semblava i han destacat la seva policromia original que havia estat oculta per la brutícia acumulada al llarg dels anys.

Detalls de l’altar

L’altar de la Mare de Déu de Montserrat, d’estil neoclàssic, és una obra de l’arquitecte Lluís Domènech. Està tallat amb fusta de pi pel tallista lleidatà Ramon Borràs Vilaplana i daurat per l’artesà Llucià Oliva. A més, el cambril acull la talla de la Mare de Déu de Montserrat, obra de l’escultor Josep M. Camps i Arnau, i està decorat amb plafons d’estil modernista de Vilaró i Valls, així com pintures murals de Josep Obiols de l’any 1960.

Related posts

La lluita per una fe inclusiva: un clam contra l’opressió

La crisi política a Puigcerdà: una trama de tensions i decisions inesperades

Desinformació i seguretat: un incendi que ens interpel·la