Context del Cas
El magistrat Juan Carlos Peinado és l’encarregat de revisar un cas que té al centre Begoña Gómez, dona del president del Govern, Pedro Sánchez. Aquest assumpte es relaciona amb suposades conductes delictives a l’àmbit de la corrupció i el tràfic d’influències vinculades a l’activitat empresarial de Gómez des que el seu marit va assumir la presidència del país. S’ha determinat que el dia 30 de juliol es convocarà Pedro Sánchez a proporcionar-ne el testimoni.
La Natura del Trànsit d’Influències
Les indagacions se centren en allò que es qualifica com a ‘tràfic d’influències en cadena’. Això implica que un individu, aprofitant la seva posició privilegiada, pot exercir pressió sobre diverses autoritats o funcionaris, els quals alhora inciten altres perquè influeixin en la decisió d’un funcionari encarregat d’emetre una decisió favorable per a l’interessat o alguna altra persona. El jutge Peinado argumenta que escoltar l’espòs de la investigada és de summa rellevància i utilitat per aclarir el cas, considerant que una de les infraccions sota avaluació és precisament el tràfic d’influències, el qual, segons doctrina i jurisprudència, inclou aquesta modalitat encadenada.
Inconsistències a la Citació
Tot i això, ha sorgit un desencert en la citació a Pedro Sánchez, ja que el jutge Juan Carlos Peinado fa referència a disposicions de la Llei d’Enjudiciament Criminal que no estan contemplades. Esmenta articles que no existeixen, específicament el 412.3 punt 2.12 i l’article 413, paràgraf 12, però aquest últim només té dos paràgrafs, per la qual cosa aquest no pot existir. La normativa indica que, quan un jutge decideix prendre la declaració del president del Govern, entre altres figures rellevants, ho farà al domicili o despatx oficial predeterminat, prèvia notificació, especificant hora i data.
Reaccions i Conseqüències
La decisió de convocar Pedro Sánchez ha generat una notable sorpresa en diversos sectors, cosa que portarà la Fiscalia a apel·lar aquesta determinació del jutge. Es tracta d’un esdeveniment sense precedents, atès que és el tercer mandatari espanyol convocat a testificar mentre està en funcions, encara que, en aquest cas, la citació passa en una etapa d’indagació que involucra el cònjuge. Anteriorment, Mariano Rajoy havia estat interrogat com a testimoni durant el judici del cas Gürtel, el qual va estar relacionat amb el finançament irregular del Partit Popular. Així mateix, Felipe González va haver de comparèixer el 1991 pel cas Marey, relacionat amb assumptes dels Grups Antiterroristes d’Alliberament.
Comparació amb Altres Declaracions Presidencials
A diferència de Mariano Rajoy, que va assistir de manera presencial a l’Audiència Nacional el juliol de 2017, tot i haver sol·licitat declarar per videoconferència per raons de seguretat i per minimitzar les interrupcions a la feina, en aquest cas, el jutge Peinado visitarà el Palau de la Moncloa per demanar el testimoni de Pedro Sánchez. En el cas de Felipe González, aquest va comparèixer primer de manera escrita durant la fase d’instrucció i després, després de deixar el càrrec, ho va fer presencialment davant del Tribunal Suprem el 1998. No es pot oblidar el cas de l’expresident José María Aznar, que també va haver de/testificar el 2021 sobre la presumpta ‘caixa B’ del Partit Popular, sent aquest altre dels esdeveniments rellevants en la història judicial recent dels mandataris a Espanya.
Història de Testimonis a Mandats
La història de declaracions judicials de presidents en funcions o després del mandat és extensa. Incloent-hi l’expresident Adolfo Suárez, que el 1995 va prestar declaració en el context del cas Banesto, s’observa que aquestes situacions han estat no només un fet aïllat, sinó un fenomen recurrent dins del sistema polític espanyol. L’evolució del sistema democràtic a Espanya ha fet que les investigacions sobre corrupció i tràfic d’influències s’intensifiquin, afectant fins i tot alts funcionaris i buscant sempre l’aclariment dels successos.