La saviesa ancestral de les civilitzacions antigues
Les civilitzacions antigues com els sumeris, els inques, els maies, els ibers i els celtes, van utilitzar les llegendes per entendre els misteris de la naturalesa i transmetre valors i lleis a les seves comunitats. Aquestes narracions, carregades de bellesa i misteri, servien per il·lustrar, educar, advertir sobre perills i prevenir sobre el futur si no se seguien els preceptes establerts. A través d’aquests relats, les civilitzacions es protegien i mantenien sota control, evitaven ofendre els déus i promovien un comportament moral.
L’herència de les cultures passades
Cada regió és hereva de les cultures que la van habitar prèviament. Admirem les construccions impressionants que van erigir amb mètodes prototecnològics, utilitzem infraestructures que encara estan dempeus, adaptem idiomes primitius i n’hem heretat les reflexions legals. Tot i això, hem deixat de banda les llegendes per considerar-les obsoletes, ingènues i ridícules. Vivim a l’era de la veritat científica, encara que caiem en notícies falses de les xarxes socials sense qüestionar-ne la veracitat.
Un tresor cultural per protegir: l’orxata
Encara que aquest article pot semblar que exagera en la seva introducció, el tema del qual parlaré, encara que senzill, és valuós. Parlo de l’orxata, no només de la beguda, sinó de l’experiència d”anar a prendre una orxata’, una tradició que, encara que no tingui estudis científics que el recolzin, és una píndola de salut social amb zero efectes secundaris. Anar a prendre una orxata és una activitat per a tota la família, on els nens juguen, els adolescents gaudeixen i els avis resen perquè ni el metge ni la seva dona els sorprenguin gaudint del plaer dolç.
La tradició d’anar a prendre una orxata
L’orxata es pot consumir en qualsevol època de l’any, però anar a prendre una orxata s’associa principalment amb l’estiu. A llocs com Cal Jijoneru, es poden trobar diverses variants de l’orxata com el Mig-mig, el Sospir, el Flotaor o el Cubanito, entre d’altres. Cadascuna ofereix una experiència única i refrescant per als que busquen gaudir d’aquesta tradició.
L’evolució de l’orxateria
És difícil diferenciar entre un Jijoneru de propietat individual i un de pertanyent a la cadena La Xixonenca a causa que molts mantenen els seus noms originals encara que pertanyin a la cadena. Mèxic és un poble d’Alacant conegut per la producció de torrons. Els productors de torró, enfrontant una demanda concentrada a la temporada nadalenca, buscaven maneres de diversificar i durant l’estiu venien gelats amb carrets ambulants. Fa més de 50 anys, un grup d’artesans es va unir per crear instal·lacions on produïen gelats, orxata i torrons sota la marca comuna La Xixonenca, que avui té 900 establiments a Espanya i funciona gairebé com una cooperativa.
La simplicitat d’una tarda d’orxata
Passar una tarda prenent orxata implica mantenir converses lleugeres, preparar viatges, recordar vacances passades o explicar històries familiars. Quan les paraules escassegen, es pot recórrer a la intrigant història del nom orxata, que prové del llatí hordeata, significant ‘aigua d’ordi’. Durant el segle XVIII, l’orxata va passar de ser feta amb ordi a ametlla, un luxe en aquest llavors, fins que es va començar a utilitzar xufa per abaratir costos, principalment a la zona de València, on es cultiva la xufa.
Llegendes i realitats sobre l’orxata
Encara que la història real de l’orxata és fascinant, la llegenda darrere seu encara és més divertida, encara que no tingui base documental. Diu que una noia va oferir al rei d’Aragó, Jaume I, una beguda blanca i dolça. En provar-la, el rei va exclamar que allò no era llet, sinó or, anomenant-la or, xata!, donant lloc al nom orxata.