Diverses vocacions, una crida
Cada un dels seminaristes té una història vocacional única, però tots ells convergeixen en una mateixa crida. Joan Piñol, un dels seminaristes, explica que les seves experiències vocacionals són diferents, però al final s’unifiquen en una mateixa crida. Javier Casals, un altre seminarista, afirma que a la diòcesi de Barcelona hi ha diverses realitats d’Església que han influït en la seva vocació.
Una crida inesperada
La història de Joan comença en una família que no era particularment religiosa. Va ser durant el seu temps al col·legi cristià Manyanet Les Corts que va tenir un encontre amb Déu. Va ser a l’església de la Mare de Déu de Betlem, a la Rambla de Barcelona, on va experimentar clarament l’existència de Déu.
Una vocació familiar
En el cas de Javier, la seva família ja era cristiana i practicant. Va ser al Col·legi Viaró, una obra corporativa de l’Opus Dei, on va rebre una formació cristiana que va ser fonamental per al seu discerniment vocacional.
Una decisió per a tota la vida
Tant Joan com Javier van prendre la decisió d’ingressar al Seminari de Barcelona després de completar els seus estudis universitaris. Per a ells, la crida al sacerdoci implica un compromís per a tota la vida. Amb les seves debilitats i fortaleses, han dit sí al Senyor per sempre.
Una cultura vocacional
Els sis seminaristes que seran ordenats diaques el 16 de juny a la Sagrada Família han completat una etapa formativa de sis anys al Seminari Conciliar de Barcelona. Durant aquests anys, han après molt de la gent, especialment dels matrimonis, que tenen una vocació d’entrega molt important.
Sembradors d’esperança
Amb la vista posada en l’Any de l’Esperança 2025, els nous diaques se senten cridats a ser sembradors d’esperança. El seu servei com a diaques i futurs sacerdots és suscitar la vida de la gràcia en el cor de les persones.