Un error que reconfigura la gestió d’espècies
Recentment, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha emès una sentència que qüestiona la legalitat de la regulació a Castella i Lleó que autoritza la caça de llops, malgrat que la conservació es consideri desfavorable a nivell nacional. Aquest pronunciament obre un capítol nou en la protecció d’espècies amenaçades a Europa.
La Directiva europea i la gestió de la conservació
La legislació de Castella i Lleó, recolzada pel govern del Partit Popular, ha estat declarada incompatible amb la normativa europea. Segons el TJUE, és imperatiu que l’estat de conservació de la fauna sigui favorable abans de considerar la caça a qualsevol part del territori estatal. Aquest punt és crucial, ja que l’informe del Govern espanyol enviat a la Comissió Europea el 2019 confirma que el llop presenta un estat desfavorable a tot el país des del període 2013-2018.
Implicacions del veredicte i la vigilància d’espècies
El TJUE subratlla que en casos on una espècie està en risc, fins i tot la caça pot ser completament prohibida si així ho dicten les circumstàncies. Les guaites a la població de llops a Castella i Lleó es veuen encara més complicades, ja que les autoritats locals no van tenir en compte l’esmentat informe estatal que destacava la situació desfavorable del llop.
Necessitat d’un enfocament basat en la ciència
El tribunal emfatitza que les decisions al voltant de la caça han d’estar fonamentades en dades fidedignes sobre l’estat de conservació de l’espècie, les quals han de ser avaluades cada sis anys pels Estats membres, assegurant així que es respectin les normes establertes per la Directiva europea. La manca d’aquest enfocament científic ha fet que la gestió del llop a Castella i Lleó sigui objecte d’escrutini.
El futur del llop en un marc de protecció
La sentència també estableix que quan les espècies es troben en un estat de conservació crític és crucial que les entitats responsables implementin mesures efectives per revertir aquesta situació. Això inclou des de la protecció del seu hàbitat natural fins a la consideració de restriccions o fins i tot la prohibició total de la caça en situacions on es percebin riscs alts.
Amb aquest pronunciament, queda clar que la precaució ha de ser la norma quan hi ha incertesa sobre el futur d’una espècie. Per tant, és essencial que les decisions sobre la gestió siguin responsables i estiguin informades per la millor informació científica disponible.
Una crida a la reflexió sobre la sostenibilitat
Aquest debat sobre la caça de llops pot ser un indicatiu més ampli de com es gestionen les relacions entre les activitats humanes i la conservació de la vida silvestre. En un moment en què la sostenibilitat ha d’estar al centre de totes les decisions polítiques, és fonamental que els ciutadans s’uneixin en comunitats compromeses amb la protecció del medi ambient. És moment de projectar el futur cap a una coexistència respectuosa amb la nostra biodiversitat.