Un encontre inesperat a la cocteleria
Al travessar la porta d’una cocteleria elegant, l’Eric va reconèixer immediatament la Neila. La seva presència era encara més fascinant que les imatges que havia admirat en línia. Amb un somriure seductor, la Neila el va rebre, la qual cosa va fer que l’Eric pensés: ‘Vaja, quina dona tan imponent!’.
Converses intrigants sota una il·luminació mágica
Amb una llum suau i vaporosa que embolcallava el local, ells van fer les seves ordres: un Manhattan per ella i un Dry Martini per ell. L’Eric, amb curiositat, va preguntar-li si la seva visita a Barcelona era per al congrés d’ufologia que es celebrava aviat. Ella va assentir, revelant que era la seva primera experiència amb un esdeveniment així i que havia assistit sobretot per escoltar la seva ponència.
Xerrades apassionants sobre l’inconegut
L’Eric es va sentir connectat amb ella d’una manera que no havia experimentat en molt temps. Com a especialista en fenomenologia ovni, havia publicat diversos llibres, i es va adonar que la Neila havia llegit les seves obres. Mentre discutien sobre la naturalesa dels contactes extraterrestres, ell defensava els riscos, citant figures importants com Stephen Hawking, però ella contraatacava amb una mirada desafiante, qüestionant aquestes suposicions.
Un debat que encén la passió
La Neila, amb un encant irresistible, va suggerir que calia transcendir la nostra condició humana. ¿Per què fer afirmacions tan absolutes? La tensió entre ells creixia, igual que la química que compartien. Al cap d’un moment, l’Eric, marejat pel whisky, va seguir la seva intuïció i va acceptar la convidada d’anar a casa seva.
Un gir fosc en la història
Dins del seu pis, la Neila no va perdre el temps. En un obrir i tancar d’ulls, va col·locar l’Eric contra la paret. Ràpidament, va desfer-se d’uns quants botons de la seva camisa. ‘Vine aquí’, va dir ella, mostrant un desig apassionat que semblava impossible de resistir.
La decebedora realitat
Però lluny de la intimitat esperada, es van trobar estirats al terra del menjador. ‘¿I tu no et despulles?’ va preguntar l’Eric amb una veu tènue. La resposta de la Neila va ser un atac ple de passió, convertint la seva apassionada trobada en un moment inquietant que no podia preveure.
La inevitable conclusió
Amb cada contacte entre ells, l’Eric es va adonar que la Neila destil·lava una substància desconcertant. Mentre es deixava portar per aquest succés surrealista que l’engolia, una sensació inquietant el va envaïr. Mirant cap al sostre, va pensar que potser els grans misteris de l’univers eren petits en comparació amb el perill que sentia en aquell moment, perdent-se en un estat d’absurd anhel i reflexió sobre el que significava tot allò en la seva vida professional.