Un infern devora 140 llars al Campanar de València en una hora

Quatre morts i desenes de ferits i desapareguts en el pitjor incendi de la història de la ciutat

Un foc devastador va consumir prop de 140 habitatges al barri de Campanar de València en només una hora, deixant un tràgic balanç de quatre persones mortes i moltes altres ferides i desaparegudes. L’incendi es va propagar amb una velocitat impressionant per tres motius principals. Per una banda, les temperatures molt elevades per l’època de l’any. Per una altra, el vent de ponent, que va bufar amb intensitat durant tot el dia arribant a superar els 60 quilòmetres per hora. I finalment, el material del qual estava feta la façana dels dos blocs de pisos, venuts com a “habitatges de luxe” per la immobiliària catalana Fbex, que va fer fallida amb 500 milions de deute.

La façana contenia poliuretà, un material inflamable que es va encendre com una torxa

Segons l’especialista que va fer el peritatge de l’edifici fa uns anys, Esther Puchades, la façana estava formada per plaques d’alumini amb un aïllant de poliuretà, un element combustible i molt inflamable que ha estat el causant de diversos incendis els darrers anys. L’immoble es va construir el 2005 i aleshores “no se sabia” el perill que tenia aquest material, que va ser el responsable del foc que va matar 70 persones el juny del 2017 a la Torre Grenfell de Londres (Regne Unit). També a Madrid, la torre Windsor va cremar l’any 2005 per la mateixa raó, però sense causar víctimes mortals. En una conversa amb Europa Press, el catedràtic del departament d’Enginyeria Civil de la Construcció i de Projectes d’Enginyeria Civil de la Universitat Politècnica de València, Antonio Hospitaler, que hi va ser present després de l’incendi, va explicar que la propagació per la façana és “molt més ràpida que un foc a l’aire lliure” i que, si l’haguessin construït amb maó, “no s’hauria propagat”.

El Codi Tècnic d’Edificació preveu aquesta mena de situacions i prohibeix els materials combustibles a la façana

Aquest expert va precisar que el Codi Tècnic d’Edificació, des de l’any després que les flames irrompessin a Madrid, el 2006, i amb modificacions recents que hi ha hagut, -després de 2017- “preveu aquesta mena de situacions i que els materials de la façana no siguin combustibles per evitar una propagació d’incendis”. Aquest catedràtic va indicar que la façana té una “propietat física en què se li enganxen les flames i, en fer-ho, pugen a tota velocitat”. Això va provocar que l’incendi s’estengués per tot arreu ràpidament. A més, va afegir que això va fer que es trenquessin els vidres dels habitatges i es propagui l’incendi a l’interior de les cases. El catedràtic va assenyalar que ara és la investigació qui haurà de determinar l’origen, si l’incendi va començar a l’interior d’un habitatge, va passar a la façana i, d’aquí, a la resta de l’edifici, o si es va originar a la mateixa façana.

Un promotor amb 500 milions de deute va vendre els pisos com a “habitatges de luxe” amb un material “no inflamable”

En un vídeo promocional abans de vendre les residències, Fbex -propietat del promotor Juan Parada Henares- en feia publicitat assegurant que es tractava de dos edificis “avantguardistes i singulars” que comptaven amb “façanes revestides amb un material innovador d’alumini tipus alucobond” el qual, de retruc, presentaven com a “difícilment inflamable” o directament “no inflamable”. La immobiliària també assegurava la “màxima qualitat en materials de construcció amb unes modernes instal·lacions, acabats i equipaments” i afirmava que havia fet “controls de qualitat durant tot el procés d’edificació”. En el seu moment, els pisos van arribar a valdre 300.000 euros, segons ha testimoniat el mateix veïnat. Una xifra que, aleshores, era molt elevada, però que s’emmarcava en ple boom immobiliari i en una de les zones més luxoses de la capital del País Valencià. Temps més tard, la propietat d’Henares s’enfonsava, deixant un deute de prop de 30 milions amb administracions públiques després d’entrar en concurs de creditors.

Un esquelet que recorda el pitjor incendi declarat mai a la ciutat

Ara, la que ha estat llar de 400 veïnes i veïnes s’ha convertit en un esquelet que recorda la història del pitjor incendi declarat mai a la ciutat. Una mena de llumí gegant que ha desprès fum durant hores i hores i que ara es comença a apagar. Això sí, deixant el rastre fosc de les flames que potser encara amaguen més víctimes mortals.

Altres notícies que et poden interessar

Related posts

La lluita per una fe inclusiva: un clam contra l’opressió

La crisi política a Puigcerdà: una trama de tensions i decisions inesperades

Desinformació i seguretat: un incendi que ens interpel·la