Recordant les Visites a la Tieta Àvia
Cada dimecres a la tarda, l’escola es convertia en el punt de partida d’un viatge especial cap a casa de la meva tieta àvia Victòria, que residia a Rambla Catalunya, a pocs minuts del nostre col·legi. Era un ritual familiar que ens unia, i la meva mare ens portava amb il·lusió a veure-la, una dona que va viure fins als cent vuit anys.
Un Berenar Ple de Nostàlgia
L’entrada a casa era sempre acollidora; la Victòria ens rebia amb un berenar que semblava treta d’un conte de fades: galetes cruixents i llet dolça, ja fos amb sucre o cacau. Amb les meves germanes, ens submergíem en jocs antics que ella havia guardat amb estima, com un bingo i un mercat de fusta on jugàvem a ser clientes i dependentes.
El Tapís: Més que Decoració
Entre tots aquells records, el que més em captivava era el gran tapís que penjava al menjador. Pintat per la Victòria i la seva germana, mostrava un nen de la nostra edat envoltat d’una insòlita companyia d’animals: un lleó, una pantera, un xai, un llop i una vaca. El nen, amb una abraçada al lleó, guiava aquesta peculiar manada per un camí que semblava estar ple d’aventures.
Imaginant Històries
Cada cop que mirava aquella imatge, la meva imaginació volava. Em preguntava quines aventures viurien junts, el nen i els animals, i desitjava formar part d’aquella història de convivència i harmonia.
Un Missatge d’Esperança
Amb el pas del temps, vaig descobrir que el tapís era molt més que una obra d’art. Representava un missatge de esperança, un recordatori del passatge bíblic d’Isaïes 11:6-9, que parla d’un món en què els animals, habitualment considerats enemics, conviuen en pau, guiats per un nen innocent.
Victòria: Testimoni de Tres Segles
La Victòria, que va viure a través de tres segles, va ser testimoni de guerres i moments de pau. Avui, en un món que encara lluita contra la divisió i el conflicte, la imatge d’aquell nen abraçat al lleó ens invita a creure en la possibilitat de la convivència i l’harmonia, tal com promet Isaïes, quan el coneixement del Senyor ompli la terra.
Reflexions Finals
Aquell tapís, amb la seva simbologia rica i profunda, continua sent una font d’inspiració. En un temps marcat per la incertesa, ens recorda que la pau i la comprensió són valors que sempre podem aspirar a aconseguir, i que les històries d’unitat són les que, al cap i a la fi, ens uneixen com a societat.