La primavera, un contrast de llum i ombra
Amb l’arribada de la primavera, els carrers coberts de verdor i el sol càlid semblen convidar a la felicitat. No obstant això, dins de les parets del Teatre Nacional de Catalunya, l’estrena d’Anatomia d’un suïcidi ens recorda que la realitat pot ser molt més dura. Aquest muntatge, dirigit per Glòria Balañà Altimira i basat en l’obra de la dramaturga britànica Alice Birch, aborda temes com la depressió i el suïcidi en un ambient que contrasta amb la joia exterior.
Alice Birch: una veu destacada del teatre contemporani
Nascuda el 1986, Alice Birch ha esdevingut una figura clau en el panorama teatral britànic, amb obres que desafien les convencions. La seva contribució al món de les sèries, com Normal People i Succession, ha estat reconeguda amb diversos premis. La seva obra ha començat a fer-se un lloc en els escenaris catalans, i Anatomia d’un suïcidi és una de les seves exploracions més ambicioses.
Un recorregut temporal
Anatomia d’un suïcidi presenta les vides entrellaçades de tres dones a través de tres dècades: 1973, 1998 i 2028. Cada personatge, Carol, Anna i Bonnie, representa una generació de la mateixa família, explorant les seves lluites individuals amb la salut mental i les seves conseqüències. La narrativa simultània entre les èpoques crea un efecte potent, amb moments que ressonen entre els diferents temps.
Un muntatge que exigeix emocions
A mesura que avança l’obra, les actuacions de les protagonistes esdevenen el motor emocional de la història. Marta Ossó interpreta Carol, una figura complexa i trista, que porta la càrrega de la depressió i els intents de suïcidi. La seva interpretació, carregada de matisos, ens transporta a la seva profunda desesperació, mentre que la seva neboda, Anna, interpretada per Maria Ribera, ens mostra un altre angle de la lluita contra la salut mental, marcada per les drogues i la rebel·lia.
La dinàmica familiar i les seves repercussions
Bonnie, la neta, interpretada per Patrícia Bargalló, aporta una perspectiva diferent, amb una vida aparentment normal però marcada pel pes del passat familiar. La seva necessitat de tancar el cercle del dolor familiar és una metàfora potent de com la salut mental es transmet de generació en generació.
Humor i lleugeresa en un context difícil
Entre les ombres de la narrativa, les intervencions dels personatges secundaris aporten un toc d’humor i lleugeresa. L’obra, tot i la seva gravetat, no renuncia a moments d’alleugeriment, gràcies a les actuacions d’Ester Cort i Andrea Portella, que contrasten amb la intensitat emocional de les protagonistes.
Un repte escènic i emocional
Anatomia d’un suïcidi no és només un espectacle, és una experiència que desafia tant als actors com al públic. La seva estructura exigeix una atenció constant, amb un ritornell que pot resultar tant captivador com aclaparador. L’escenografia de Ona Grau i el vestuari de Marta Rafa complementen l’ambient de l’obra, creant un espai que reflecteix la complexitat emocional dels personatges.
Reflexions finals sobre la salut mental
Anatomia d’un suïcidi és un recordatori poderós de la importància de parlar sobre la salut mental i de les lluites que moltes persones viuen en silenci. La seva força rau en la capacitat de fer-nos reflexionar sobre els temes que sovint evitem. Per aquells que busquen una mirada profunda i honesta sobre el dolor humà, aquesta obra és un viatge que val la pena emprendre.
No us oblideu de gaudir de la primavera abans o després de la funció, per equilibrar la foscor que es pot sentir dins del teatre.
A més, aquest divendres 23 de maig, es durà a terme un col·loqui postfunció amb l’autora Marta Marín-Dòmine, una oportunitat per aprofundir en els temes que l’obra aborda. Més detalls disponibles al web del TNC.