Conviure amb l’invisible
La presència de fantasmes a la nostra vida pot ser un tema controvertit, amb una diversitat d’opinions i experiències. Alguns espectres, com el que ronda en un edifici particular, semblen respectar l’espai i conviure en harmonia, mentre que altres, com el meu poltergeist, escapen a totes les normes de cordialitat.
El Poltergeist: una companyia problemàtica
El meu peculiar company, que anomenaré Pol, no es limita a la seva existència discreta. La seva missió, aparentment, consisteix a complicar-me la vida amb travetes inesperades. En un món on els fantasmes haurien de mostrar una certa consideració, ell desafia tota expectativa, deixant-me amb la incertesa de les seves intencions.
Desafiaments quotidians amb un poltergeist
Imaginem per un moment un dia qualsevol. La rentadora un bon dia decideix rebel·lar-se, l’alarma del despertador es converteix en una irònica broma, o l’aire condicionat es posa a funcionament sense avisar en un dia fred de gener. I així es va repetint: la ràdio sempre s’engega amb el volum al màxim, i els llums juguen a encendre’s i apagar-se com si estiguessin seguint un codi secret.
Els missatges encriptats del Pol
Després de moltes de les seves intervencions, em sento en les entranyes d’un enigma. Podria ser que aquest espectre fos capaç de comunicar-se amb un llenguatge subterrani? O potser es tracta d’una mera coincidència, un joc de casualitats que conclou en un debat absurd sobre la seva existència.
Una escapada al Pallars
Després d’haver passat per una experiència desqualificant, vaig buscar refugi en una casa rural al Pallars Sobirà. Allà vaig pensar que gaudiria d’un mesos lluny de crispetes invisibles. El tranquil entorn natural prometia ser un respir ben merescut, un espai per desconnectar i gaudir de la solitud.
Retorn inesperat del caos
Tanmateix, la tranquil·litat del Pallars no va durar. Una nit, mig adormit al sofà, vaig ser despertat per un volum ensordidor. El televisor, que creia haver apagat, pretenia oferir-me una marató de cinema d’acció, mentre el tema de Missió: Impossible s’escampava pel local, repetint incansablement dos tons dominants, un recordatori inquietant del meu inescapable poltergeist.
Reflexions sobre la convivència
La meva experiència amb Pol m’ha portat a qüestionar la nostra percepció dels fantasmes. Vertebrat entre el desconcert i la resiliència, la seva provocació constant em fa pensar en la naturalesa de la convivència, tant amb l’invisible com amb l’inevitable. La qüestió que restant en l’aire és si la seva presència és realment una maledicció o, potser, un recordatori de la nostra capacitat d’adaptació davant els imprevistos de la vida.