Un Concert Singular al Palau de la Música
El passat 25 de març, el Palau de la Música es va convertir en un escenari de sonoritats diverses amb la violinista Leticia Moreno i un quartet d’excel·lents músics. Acompanyada pel bandoneonista Claudio Constantini, el contrabaixista Edicson Ruiz i el pianista Matan Porat, van oferir un repertori que fusionava la clàssica europea amb les rítmiques llatinoamericanes.
Una Fusió Inusual de Gèneres
El concert va començar amb una versió per a violí i bandoneó de la Sonata núm. 4 BWV 1017 de Bach, originalment concebuda per a violí i clave. Tot i que la proposta semblava prometedora, la similitud en el timbre dels instruments va limitar el contrast sonor. No obstant això, l’Adagio va oferir moments de màgia, amb els dos instruments creant una atmosfera íntima que va captivar l’audiència.
Emocions a Flor de Pell
A continuació, la famosa Bachiana Brasileira núm. 5 d’Heitor Villa-Lobos va fer la seva aparició. El violí, assumint el paper de la soprano, es va fusionar harmoniosament amb el piano, el bandoneó i el contrabaix, creant un equilibri vibrant. L’Ària va ressonar amb una intensitat emotiva que evocava nostàlgia, transportant els assistents a un món sonor ple de matisos.
Un Tresor Musical del Barroc
La primera part del concert va finalitzar amb la Sonata chiquitana núm. 4, una joia anònima del segle XVIII. Aquesta peça barroca, reminiscent del treball de Vivaldi, va mostrar una sinergia perfecta entre els instruments, destacant l’habilitat del quartet.
Moment Clau: La Xacona de Bach
La segona part va portar a l’audiència a un nivell més profund amb la Xacona de la Partita per a violí sol núm. 2 de Bach. Aquesta obra, coneguda per la seva complexitat, va ser interpretada per Moreno amb una intensitat que transcendeix la tècnica. La seva interpretació va ser una experiència meditativa, on el seu rostre reflexava una connexió profunda amb la música, deixant l’audiència en un estat d’absència i fascinació.
Tancament Amb Passió: Les Estacions de Piazzolla
Per finalitzar la vetllada, les ‘Quatre Estacions Porteñas’ d’Astor Piazzolla van portar una explosió de ritmes i emocions. Moreno, amb un virtuosisme admirable, va compartir l’escenari amb el bandoneó en una interpretació vibrant i dinàmica. Cada estació va cobrar vida a través d’una execució plena de força i vitalitat, deixant una empremta inesborrable en els assistents.
Reflexions Finals sobre una Vetllada Inoblidable
El concert va ser un testimoni de la bellesa que pot sorgir de la unió de diferents tradicions musicals. La capacitat de Moreno i els seus companys per teixir una narrativa sonora rica i variada va deixar una impressió duradora, recordant-nos el poder de la música per unir cultures i emocions.