Una Noche de Música i Passió
El 24 de febrer, L’Auditori va acollir un concert excepcional a càrrec de l’Orquestra Simfònica de la WDR de Colònia, amb la participació del reconegut violoncel·lista Pablo Ferrández i la direcció del talentós Andrés Orozco-Estrada. Aquesta actuació, part de la temporada Ibercamera, va destacar per un programa que incloïa obres emblemàtiques de Beethoven, Schumann i Txaikovski, mostrant una comunió perfecta entre els artistes.
Beethoven: Un Inici Triomfal
El concert va començar amb l’impactant obertura Egmont, op. 84, de Beethoven. Orozco-Estrada va guiar l’orquestra amb una mestria impressionant, combinant una força dramàtica amb moments de delicadesa lírica. La seva direcció va fer que cada instrument, especialment els de vent fusta, brillés amb una claredat excepcional, creant una interpretació vibrante que reflectia l’heroisme de l’obra de Goethe.
Schumann: Un Diàleg Musical Sublim
A continuació, Pablo Ferrández va assumir el rol de solista amb el Concert per a violoncel en la menor, op. 129 de Schumann. Aquesta peça, carregada d’emocions profundes, va ser interpretada amb una fluïdesa que semblava unir Ferrández i Orozco-Estrada en un sol cor. La seva interpretació no era pesant, sinó que s’il·luminava amb un lirisme delicat, amb un so vellutat que captivava l’audiència. El segon moviment va ser un moment de pura bellesa, amb un diàleg exquisit entre el solista i el primer violoncel de l’orquestra.
Txaikovski: Un Final Apoteòsic
La simfonia que va culminar la vetllada va ser la Simfonia núm. 5 en mi menor, op. 64 de Txaikovski. Orozco-Estrada va demostrar la seva habilitat com a director, pintant sonorament amb una paleta rica en matisos i emocions. Aquesta interpretació va ser intensa i apassionada, desprovista de sentimentalismes excessius. Cada crescendo es va construir amb cura, generant una dinàmica que va mantenir l’audiència en un estat d’anticipació constant.
Un Diàleg entre Instruments
L’Andante cantabile con alcuna licenza es va presentar amb una inspiració especial, amb un diàleg encantador entre la trompa i el clarinet, que va ser seguit per un acompanyament de corda que va fluir cap a l’oboè. La manera en què Orozco-Estrada es movia amb gràcia, com un ballarí, mentre dirigia va afegir una dimensió visual impressionant a la seva direcció.
Conclusió: Una Experiència Musical Inoblidable
El concert va ser una demostració del poder de l’Orquestra de la WDR de Colònia, que va brillar amb un talent musical extraordinari. La batuta d’Orozco-Estrada es va convertir en l’eina màgica que va transformar la música en una experiència onírica, deixant l’audiència amb una sensació de meravella i inspiració. Aquesta actuació va ser, sens dubte, un viatge musical que perdurarà en la memòria de tots els assistents.
