Agraïment i Reconeixement
En primer lloc, voldria expressar la meva sincera gratitud a tots els presents per la seua assistència ia la Unió de Periodistes Valencians per atorgar-me aquest prestigiós premi a la Llibertat d’Expressió. Em sento profundament honrat i commogut per aquest reconeixement.
També vull reconèixer la valentia i el sacrifici dels periodistes palestins que treballen en condicions extremadament perilloses per informar sobre la veritat. La seva tasca és essencial per exposar les injustícies i promoure la rendició de comptes.
El ‘Lawfare’: Una Amenaça Insidiosa
El ‘lawfare’, o la instrumentalització de la justícia amb fins polítics, és una pràctica perillosa que soscava els principis fonamentals de la democràcia. A Espanya, hem estat testimonis de primera mà de com s’ha utilitzat aquesta tàctica per silenciar els periodistes i dissuadir-los d’informar sobre assumptes delicats.
Com a periodista, he experimentat de primera mà els efectes paralitzants del ‘lawfare’. He estat objecte de persecució judicial, amenaces i campanyes de desprestigi dissenyades per silenciar-me i dissuadir-me de continuar informant sobre la corrupció i les irregularitats.
El ‘lawfare’ no només afecta els periodistes individuals, sinó que també té un efecte esgarrifós en tota la professió. Crea un clima de por i autocensura, on els periodistes es veuen obligats a sospesar els riscos d’informar sobre certs temes davant de les possibles conseqüències.
Un Cas d’Estudi: El ‘Lawfare’ a les Canàries
El cas de la meva companya, Victoria Rosell, és un exemple il·lustratiu de com s’ha fet servir el ‘lawfare’ a Espanya. Com a jutge i política, va ser objecte d’una campanya de persecució implacable per part d’interessos polítics i judicials.
La Fiscalia i el Poder Judicial, en connivència amb certs mitjans de comunicació, van fabricar proves i van manipular els procediments per desacreditar-la i silenciar-la. L’objectiu era clar: impedir que es presentés a les eleccions i evitar que la seva veu se sentís al debat públic.
Tot i les proves aclaparadores d’irregularitats, el lawfare contra Victoria Rosell va continuar durant anys, causant un dany irreparable a la seva reputació ia la seva carrera. El cas demostra l’abast del ‘lawfare’ i la necessitat urgent de mesures per protegir els periodistes i la societat en general d’aquesta amenaça.
El Paper dels Mitjans de Comunicació
Els mitjans de comunicació juguen un paper crucial en la lluita contra el lawfare. Tenen la responsabilitat d’informar de manera justa i precisa sobre aquests casos, exposant les tàctiques utilitzades i responsabilitzant els responsables.
Tot i això, alguns mitjans de comunicació s’han convertit en còmplices del ‘lawfare’, proporcionant una plataforma per difondre informació falsa i difamatòria sobre els periodistes i les persones que denuncien irregularitats.
És essencial que els mitjans de comunicació mantinguin alts estàndards ètics i es resisteixin a ser utilitzats com a eines de persecució política. Han de prioritzar la veritat i l’objectivitat, i no permetre que les plataformes s’utilitzin per silenciar veus crítiques.
Mesures per protegir la llibertat de premsa
Per protegir la llibertat de premsa i combatre el ‘lawfare’, cal implementar una sèrie de mesures, entre elles:
– Enfortir la independència del Poder Judicial, garantint que els jutges i els fiscals estiguin lliures d’interferències polítiques.
– Reformar les lleis de difamació per protegir els periodistes de demandes infundades i evitar l’ús indegut dels tribunals per silenciar els crítics.
– Promulgar lleis específiques contra el ‘lawfare’ que penalitzin l’ús indegut del sistema judicial amb fins polítics.
– Crear mecanismes independents per investigar i responsabilitzar els responsables del ‘lawfare’.
Conclusió
El ‘lawfare’ és una amenaça greu per a la democràcia i la llibertat de premsa. És essencial que prenguem mesures per combatre aquesta pràctica insidiosa i protegir els periodistes i la societat en general dels seus efectes nocius.
Davant la por i la intimidació, ens hem d’unir i defensar el periodisme independent i la llibertat d’expressió. Només a través de la vigilància, la denúncia i l’acció col·lectiva podem garantir que la veritat prevalgui i que la democràcia no sigui soscavada per aquells que busquen silenciar els seus crítics.
Gràcies.