Començament del viatge
7:00 – Et trobes a la terminal de l’aeroport al costat dels teus pares, tot i que el vol partirà tres hores més tard per decisió del teu progenitor, que esmenta que estem a “temporada alta i mai se sap el que podria passar” . La teva mare et recorda que cal aplicar protector solar. “Però si estem en un lloc tancat?”, li objectes. “És igual”, és la seva resposta. Genial, tres dies més amb aquestes converses.
7:34 – Un lleu contratemps a la fila de seguretat (els pares d’un petit han extraviat una sabata i no cessen a la recerca, tot i que el nen pot seguir endavant sense calçat) provoca una demora de cinc minuts. “Veus? Per això sempre cal arribar amb tres hores d’antelació”, diu el teu pare amb certa confiança. “No se sap mai el que podria passar”.
L’arribada i les primeres decisions
15:43 – Ja instal·lats a l’allotjament, la teva mare et suggereix: “Podríem visitar el museu de marionetes o manejar dues hores per arribar a una església famosa pel seu fresc, on farem front a temperatures de 40 graus”. Prefereixes la platja. “La teva generació ha perdut la curiositat pel món que l’envolta”, respon.
20:30 – El primer menú inclòs. No has necessitat ni obrir la cartera. Comences a sentir que realment val la pena viatjar amb els pares. Tot i això, el teu pare, una mica molest després d’haver manejat tres hores per veure aquest fresc (tot i que era ell qui va voler conduir), t’interroga sobre la teva amiga Gemma. No tens idea de qui es refereix. Després de deu minuts, conclous que parla d’una amiga de la teva germana que, curiosament, no es diu Gemma.
Trobades inesperades
Dia 2, 11.34 – Visita al mercat local. Observes que hi ha una altra persona de la teva edat, acompanyada pels pares. Sorgeix una estranya tensió entre tots dos. Haurien de parlar? Intercanviar Instagram? Sortirien a sopar? Oh no! T’adones que estàs atrapat a la SMSO (síndrome del Mecanoscrit del segon origen), on et sents atret per algú simplement perquè és l’única persona de la teva edat que trobes en aquestes vacances amb els teus pares.
14.30 – Hora d’esmorzar. La teva mare insisteix que provis unes carxofes, les quals, suposadament, són el teu “plat favorit” (definitivament no ho són). Discuteu si realment les carxofes pertanyen a les vostres preferències culinàries (i, per descomptat, la resposta és negativa). T’enfades: “Mama, deixa d’inventar coses”. Ets un adult, independent i amb una feina estable. Per què t’afecta tant aquesta conversa? Les carxofes no han estat del teu gust durant anys, i si ella t’escoltés, ho sabria.
Reflexions i canvis
19:30 – Després de resoldre el malentès, van al port a gaudir d´una copa de vi. El teu pare aprofita el moment per relatar una anècdota críptica sobre la seva joventut, que mai no havies sentit prèviament. Els seus detalls són tan ganduls que no entens des de quan va viure dos anys a Iugoslàvia. Mentrestant, la teva mare narra per quart cop la seva història de quan va pensar que havia perdut el bol d’amanida, que en realitat era a casa de la teva tia.
Reflexions sobre la família
Dia 3, 11:23 – Ja no tens clar quants dies has passat amb els pares. Tres? Sis? Un mes complet? Encara recordaran de tu a Barcelona? Envies un missatge a la teva amiga preguntant-li si “és estrany fer plans amb els pares”. “Nooo, amiga”, et respon. “És genial que t’hi portis bé, això mostra maduresa”. Aleshores, comença a explicar-te sobre com es va trobar amb el seu ex al bar habitual i si és estrany estranyar-ho. “Nooo, amiga”, li assegures. “Tenen molts amics en comú i ell no t’ha posat les coses fàcils, és completament normal que no ho hagis superat en dos anys”.
17:00 – Els teus pares volen visitar un poble que recorda el que van veure el dia anterior. Per què estan obsessionats de veure llocs tan similars? Tu prefereixes tornar a la platja, que també va ser part del recorregut el dia anterior. Al final hi accedeixen, però, de passada, et demanen que compris pa, ous i llet. Què? De debò has de contribuir a l’economia familiar, sent encara un jove durant les vacances amb els teus pares? Aparentment, sí.
El tancament del viatge
21.04 – Durant el sopar, s’entaula una conversa interessant sobre temes d’adults. És sorprenent pensar que els teus pares són individus autònoms i complexos, i no només personatges secundaris a la teva història, com creies durant tants anys. Això implica que la seva relació ha d’evolucionar, oi? Hauries algun dia cuinar-los el sopar? És complicat. Tot era més senzill quan solies afirmar que la teva família era “disfuncional i desestructurada” només perquè no et deixaven sortir entre setmana a la festa, encara que fos per repassar la Selecció.
Reflexions finals
Dia 4, 10:00 – A l’últim dia, esperes el tren. Informes als teus pares que et posaràs els auriculars perquè no sents ganes de conversar. “Entès, afecte. Em sento molt feliç d’haver passat aquests dies junts”, diu la teva mare. Què volia dir amb això? Potser ho diu només per molestar-te?
17:23 – Tornes a casa. Sortiràs a fer una cervesa amb els teus amics. “Com va estar el viatge?”, et pregunten. “Bé, però ja saps com són els pares”, contestes. Tots assenteixen amb comprensió i comencen a compartir les seves pròpies anècdotes familiars, com si parlessin de supervivència.
22:45 – Ja al llit, envies un missatge al grup familiar: “Ha estat genial, moltes gràcies per tot. M’agrada passar temps amb vosaltres, els vull!”.
22:46 – Escrivint…
22:49 – Escrivint…
22:51 – Escrivint…
22:52 – “D’acord”.