La diversitat en l’esport espanyol
Miguel Carballeda, líder del Comitè Paralímpic espanyol, va caracteritzar els seus equips com “la Selecció Vermella coixa”. Ens situem a l’any 2012, quan els esportistes es preparaven per competir als Jocs de Londres. Aquesta descripció va prendre forma en un context on la selecció espanyola de futbol femení havia guanyat el campionat mundial, un èxit que va transcendir l’àmbit esportiu per convertir-se també en un triomf social. Tanmateix, aquest esdeveniment va quedar en segon pla a causa de declaracions polèmiques i altres esdeveniments que van seguir.
L’espill de la societat a través de l’esport
El món de l’esport sovint reflecteix la realitat social. És comú observar la diversitat i el pluralisme a la selecció espanyola masculina, recent campiona de l’Eurocopa. Aquest equip encarna allò que anteriorment es va conèixer com l’Espanya diversa. No obstant això, la percepció de la realitat varia segons el punt de vista de cada individu. Els cognoms Cucurella i Carvajal, per exemple, representen realitats diferents, alhora que cognoms com Olmo i Torres il·lustren altres realitats identitàries. El cas d’Unai Simon, amb una mare Ertzaina i un pare Guàrdia Civil, o el de Lamine Yamal, criat a Mataró amb arrels marroquines i de l’antiga Guinea espanyola, són testimonis de la riquesa multicultural.
La realitat complexa d’Espanya
El retrat de la diversitat espanyola esdevé un tema recurrent que reflecteix una realitat en la qual molts individus es poden sentir representats. No obstant això, sempre hi ha matisos. El ressorgiment del patriotisme pot conduir a una uniformització forçada, allunyant-se de la realitat i de la pròpia llei de la gravetat. Aquest fenomen es fa evident amb consignes com “Gibraltar espanyol”, que contrasten amb una realitat contrastada pel Tractat d’Utrecht. Aquesta tensió entre interessos i realitats conforma una imatge que, sempre associada a l’esport, servex com a metàfora dels esdeveniments a Espanya.
Una perspectiva simbòlica
El paral·lelisme entre la “selecció vermellosa coixa” i altres situacions simbòliques com “Gibraltar espanyol” o “Lamine, vinga pernil” a les carreteres de Madrid ens revela una imatge que, malauradament, resulta ser una metàfora molt fidedigna de la realitat espanyola. Aquesta tendència d’uniformitzar i estandarditzar representa un moviment centrípet que entra en conflicte amb la realitat plural i diversa del país. Com a resultat, la
El color inesperat
Així, en aquest context, la “selecció vermella” adquireix un matís inesperat en forma de color blau, que simbolitza aquesta tensió entre la pluralitat i la uniformitat, entre la diversitat i la tendència a la unificació forçada.