La situació de sequera que pateix el nostre país és molt greu. Fa massa temps que no cau una gota del cel i els embassaments estan al límit. A més, no hem sabut cuidar el planeta ni els seus recursos i hem malgastat l’aigua com si fos inesgotable.
Durant anys hem ignorat aquest problema i no hem desenvolupat mètodes eficaços per reciclar l’aigua. Sabem que no és la primera vegada que ens trobem en aquesta situació; el 2006 ja vam patir transvasaments. Però, lamentablement, ens hem oblidat d’aquells moments i hem deixat que les autoritats abandonin els projectes i les infraestructures necessàries per dessalinitzar l’aigua. Si haguessin continuat amb aquests projectes, avui tindríem les eines per solucionar aquest problema sense urgències.
Hem crescut amb facilitats, acostumats a tenir-ho tot a l’abast, com si l’aigua que surt del grifo fos eterna. Els nous hàbits de vida ens han portat a tenir comportaments i pràctiques que no són compatibles amb els recursos que ens pot oferir el nostre planeta. Fa massa temps que ens hem acostumat a consumir i llençar, la roba de baixa qualitat, i la importació de productes alimentaris.
El paper dels ateneus
Des de la consciència que ja anem tard, hem de plantejar-nos com volem que sigui el nostre futur, i si no ens arriba el suport de les institucions, ho farem com sempre hem fet, des de la força de la societat civil.
Els ateneus poden contribuir a resoldre aquest problema global. Quina és la funció que poden exercir aquestes entitats socioculturals? Des d’accions de sensibilització i conscienciació, amb la difusió de la cultura de l’aigua i la promoció de l’ús racional i sostenible, mitjançant la visibilitat d’accions pròpies i la informació a través dels diferents mitjans de comunicació que tenen; fins a accions més concretes, com el foment de solucions col·lectives per captar aigua de pluja, reaprofitar aigües grises o la instal·lació de xarxes de reg eficients als horts urbans que algunes entitats tenen. Fins i tot, també es poden impulsar activitats artístiques que treballin la identitat cultural en relació amb el patrimoni natural.
Exemples d’ateneus compromesos
Ja hi ha ateneus que actuen en aquesta direcció, com L’Ateneu Agrícola de Lavern, a Subirats (Alt Penedès), que organitza cada any la Festa del Medi Ambient, on es reben parades relacionades amb la sostenibilitat, xerrades i caminades per conscienciar a tota la població. També, l’Ateneu Santcugatenc, que amb la campanya ‘No ho llencis’, destinada a la sensibilització contra el malbaratament alimentari, organitza activitats sobre cuina d’aprofitament, taules rodones i visites als seus horts urbans.
L’Ateneu Barcelonès, per la seva banda, disposa d’una secció d’Ecologia, que treballa per analitzar conjuntament els problemes ecològics globals i locals buscant respostes alternatives. Concretament, el 8 de febrer va organitzar una xerrada sobre els llindars crítics que no hauríem de superar per retardar al màxim el canvi climàtic, amb Jofre Carnicer, professor d’Ecologia de la Universitat de Barcelona (UB) i investigador del CREAF.
La força de la comunitat
El foment de les solucions col·lectives és més senzill si es treballa en comunitat, aprofitant les estructures que tenim i que fa anys que la ciutadania impulsa de manera voluntària. Aquí és on resideix la força dels ateneus, capaços de col·laborar amb altres entitats i amb les administracions per crear una xarxa de treball eficient, i implicar la ciutadania en una lluita activa contra la sequera i el canvi climàtic.