Un origen humil entre porcs i records
En un petit racó del món, un baladre va començar a créixer a l’ombra d’un corral de porcs. Maria, una veïna amb un gran cor, es va enamorar d’aquell petit arbust, considerant-lo massa bonic per a un entorn tan brut. Amb poc més d’un metre d’alçada, el baladre ja mostrava orgulloses flors de color granat clar, que brillaven com una joia a la cantonada del mur que sostenia la casa, un pas habitual per a tots els veïns.
La cura i el pas del temps
Amb el temps, el baladre va créixer, però també ho va fer el món que l’envoltava. Els nets de Maria van deixar de jugar al seu voltant i els gats que un dia buscaven refugi sota les seves branques van començar a desaparèixer. Aquells animals, que abans eren lliures, ara tenien noms i collarets, gaudint de la vida de forma més tranquil·la. Només els petits gats continuaven jugant amb els pètals caiguts, creant una catifa natural que cobria la duresa del ciment.
Recordant Maria
Els veïns sovint s’aturaven a admirar el baladre, recordant amb nostàlgia a Maria, qui havia marxat massa aviat. Ell era un testimoni dels seus secrets, compartits en aquelles converses matinals sobre geranis i flors. La seva absència es feia sentir profundament, però la veïna no va deixar de regar-lo, mantenint viva la memòria d’aquella dona tan especial.
Un nou començament en un entorn hostil
Amb els anys, les arrels del baladre van començar a trencar el bidó que les contenia, anhelant un espai més gran. La seva grandesa era tant un regal com un pes, i la por de trasplantar-lo va fer que quedés sol en aquella cantonada. Quan els treballadors van arribar per reformar la casa, ell va sentir una esperança renovada, pensant que el seu temps havia arribat.
El trasllat inesperat
Després de les obres, el baladre va ser retirat amb un tractor, però no va ser portat a un jardí nou. En comptes d’això, es va trobar abandonat vora la carretera, cobert de pols i ciment, amb les arrels anhelant aigua en un any de sequera. La seva vida semblava estar marcada pel sacrifici, malgrat que la veïna seguia defensant el seu esperit indomable.
Renovació i esperança
Un matí de primavera, mentre un ametller floría a prop, el baladre va ser trasplantat novament, aquesta vegada a una terra més rica i humida. Malgrat l’angoixa de ser tallat, la jove que l’ajudava el va encoratjar a seguir endavant. I així, va ressorgir amb força, les seves branques verdes i robustes creixent cap al cel.
Un futur ple de vida
Ara, amb l’estiu a prop, el baladre espera amb il·lusió la seva pròxima catifa de flors, pensant en els nets de Maria i els gats juganers que tornaran a jugar entre les seves flors. La seva història no només és un testimoni de supervivència, sinó un homenatge a la vida que continua, al costat de l’amor i el record de qui va creure en ell.
