Un incendi devastador va assolar ahir el barri de Campanar de València, on prop de 140 vivendes van quedar reduïdes a cendres en menys d’una hora. El tràgic succés va causar la mort de quatre persones i nombrosos ferits i desapareguts. Les causes de l’incendi encara s’estan investigant, però tot apunta a una combinació fatal de tres factors: les altes temperatures, el vent fort i el material combustible de la façana dels edificis.
Un material prohibit des de fa anys
Els dos blocs de pisos afectats per l’incendi van ser construïts el 2005 per la immobiliària catalana Fbex, que va fer fallida amb un deute de 500 milions d’euros. La companyia, propietat de l’empresari Juan Parada Henares, va publicitar els immobles com a “habitatges privilegiats” amb unes “façanes revestides amb un material innovador d’alumini tipus alucobond”, que suposadament era “resistent al foc” o fins i tot “incombustible”.
Però la realitat era ben diferent. Segons l’expert que va fer l’informe tècnic de l’edifici fa uns anys, Esther Puchades, la façana contenia poliuretà, un element molt inflamable que es fa servir com a aïllant de les plaques d’alumini. Aquest material ha estat el responsable de diversos incendis arreu del món, com el de la Torre Grenfell de Londres (Regne Unit), que va acabar amb la vida de 72 persones el 2017, o el de la torre Windsor de Madrid, que va cremar el mateix any que es van construir els edificis de Campanar, però sense víctimes mortals.
Un foc que es va propagar a tota velocitat
El catedràtic del departament d’Enginyeria Civil de la Construcció i de Projectes d’Enginyeria Civil de la Universitat Politècnica de València, Antonio Hospitaler, que va acudir al lloc dels fets després de l’incendi, ha explicat a Europa Press que la propagació per la façana és “molt més ràpida que un foc a l’aire lliure” i que, si haguessin fet els edificis amb maó, “no s’hauria propagat”.
Hospitaler ha assenyalat que el Codi Tècnic d’Edificació, que es va modificar el 2006, després de l’incendi de Madrid, i que ha tingut altres canvis posteriors, -després de 2017- “preveu aquesta mena de situacions i que els materials de la façana no siguin combustibles per evitar una propagació d’incendis”. Aquest expert ha afegit que la façana té una “propietat física en què se li enganxen les flames i, en fer-ho, pugen a tota velocitat”. Això hauria provocat, també, que es trenquessin els vidres dels habitatges i es propagui l’incendi a l’interior de les cases. Alhora, el catedràtic ha indicat que ara és la investigació qui haurà de determinar l’origen, si l’incendi va començar a l’interior d’un habitatge, va passar a la façana i, d’aquí, a la resta de l’edifici, o si es va originar a la mateixa façana.
Un barri en xoc per la tragèdia
Els edificis de Campanar van ser venuts com a uns dels més luxosos de la capital del País Valencià, amb uns preus que van arribar als 300.000 euros, segons ha declarat el mateix veïnat. Una xifra que, aleshores, era molt elevada, però que s’emmarcava en ple boom immobiliari. Ara, la que ha estat llar de 400 veïnes i veïnes s’ha convertit en un esquelet que explica la història del pitjor incendi declarat mai a la ciutat. Una mena de llumí gegant que ha desprès fum durant hores i hores i que ara es comença a apagar. Això sí, deixant el rastre fosc de les flames que potser encara amaguen més víctimes mortals.
Altres notícies que et poden interessar