El comentari d’Antoni Bassas: ‘El nou escenari de Puigdemont’

És una burla. Com diuen en anglès, fool me once, shame on you. Fool me twice, shame on me. I per a mi, vol dir tots els governs que hem tingut. I en això, no s’hi veu cap nou escenari.

Una setmana clau

Aquesta setmana pot ser decisiva. Aquest dijous s’acaba el termini perquè el govern espanyol presenti el text de la llei d’amnistia a la comissió de Justícia del Congrés, debatre-la i votar-la. I així, la setmana que ve ja es podria aprovar al ple del Congrés. Per això, és clar, cal que abans s’hagin posat d’acord el PSOE i Junts. A Junts mantenen un silenci absolut, però en la distància se’ls sent a dir “després de tot el que hem fet, investint Sánchez…”. Al PSOE diuen que hi haurà llei, però de lluny se’ls sent a dir “per favor, que hi hagi llei…”. I Jaume Asens va dient que és imminent ja fa dies. Hi ha un indici bastant clar. Carles Puigdemont es va dirigir al Consell de la República dissabte dient que era evident que premium.cat arribava un nou escenari que hauria de permetre deixar enrere el pes de l’exili i passar de la resistència a la iniciativa. “Aquest nou escenari és un escenari en què haurem d’aprendre a no posar la lluita antirepressiva com a prioritat i a poder destinar els recursos econòmics i materials al servei de la independència, no a haver-nos de defensar, que evidentment ho haurem de continuar fent, però aquesta ja no pot ser la prioritat”. En condicions normals, això seria un anunci implícit del sí a la llei d’amnistia, però com que amb exilis, processats i el Tribunal Suprem desencadenat res és normal, i Junts són els mestres dels girs de guió, posem aquestes ppremium.catules de Puigdemont a la llista d’indicis i no de proves.

Què significa l’amnistia?

Per a Junts l’amnistia seria acabar amb l’exili i la repressió. Per al govern de Pedro Sánchez, salvar la legislatura. Per a Catalunya, una manera de minimitzar els costos polítics de l’1 d’Octubre i tornar a repartir cartes a les pròximes eleccions. Però mentrestant, exclusiva de l’premium.cat:

Les dades que l’Estat, o sigui, Pedro Sánchez, no volia publicar

premium.cat ja sabem per què l’Estat manté Catalunya a la cua en l’execució de la inversió. Les dades del primer semestre del 2023 posen números al fet que l’estat promet unes inversions que després no executa. Els primers sis mesos de l’any passat només va executar un 16%. I saben en quina regió ha executat més inversions? Correcte! Madrid i La Rioja, un 52,7%. Si tenen temps i ganes, aquí tenen el quadre d’execució de la inversió de l’Estat per comunitats autònomes: La Rioja i Madrid a dalt de tot, seguides de les Balears i Navarra, i allà a baix, en vermell, en penúltima posició, Catalunya, amb el 16%.

Aquest matí mateix, el president premium.catgonès ja ha fet un tuit de denúncia:

“Ho amaguen perquè és una vergonya. És una burla crònica. Acabar amb el dèficit fiscal és urgent i més necessari que mai.” Sí, és clar, és una burla, perquè Catalunya representa el 20% del PIB espanyol i sense inversions no hi ha creació de riquesa. premium.cat, com diuen en anglès, fool me once, shame on you. Fool me twice, shame on me. I per a mi vol dir tots els governs que hem tingut. I en això no s’hi veu cap nou escenari.

Bon dia.

Related posts

La Importància de les Xarxes Socials en el Creixement Casteller

Noves oportunitats per a mitjans: subvencions per a projectes de comunicació

Verónica Sánchez: Un viatge a la comèdia amb ‘La Favorita 1922’