Plataforma per la Llengua denuncia quatre casos de locals que no tenen el web en català
El català és la llengua pròpia de Catalunya i també un element distintiu de la seva gastronomia. Per això, resulta sorprenent que alguns dels restaurants més prestigiosos del país, que han rebut l’estrella Michelin com a reconeixement a la seva qualitat, no incorporin el català als seus webs ni als seus canals de comunicació. Aquesta és la situació que ha detectat Plataforma per la Llengua, que des de fa tres anys fa un seguiment dels restaurants amb estrella Michelin a Catalunya i els anima a usar el català.
L’entitat en defensa de la llengua ha explicat a través d’un fil a la xarxa social X, abans Twitter, que dels 91 restaurants amb estrella Michelin que hi ha a Catalunya, quatre continuen sense tenir el web en català, malgrat que l’any passat eren sis i dos ja han rectificat aquest any. Els quatre casos són l’Enoteca Paco Pérez i el SUTO a Barcelona, el Deliranto a Salou i l’Escola d’Hostaleria Hofmann, també a Barcelona. Plataforma per la Llengua ha exposat les particularitats de cada cas i ha demanat als responsables dels restaurants que facin un pas endavant i apostin pel català.
L’Enoteca Paco Pérez, un cas sorprenent
El primer dels restaurants que no té el web en català és l’Enoteca Paco Pérez, que es troba a l’Hotel Arts de Barcelona. El que fa més estrany aquest cas és que el mateix xef, Paco Pérez, té un altre restaurant amb estrella Michelin, el Miramar, que sí que té el web en català. A més, l’Hotel Arts on està ubicat l’Enoteca Paco Pérez també ofereix el seu web en català. Per tant, no es tracta d’un problema de recursos ni de voluntat, sinó d’una decisió inexplicable que perjudica la imatge del restaurant i la seva relació amb els clients catalanoparlants.
El SUTO, un cas peculiar
El segon dels restaurants que no aposta pel català és el SUTO, que tampoc té web pròpia, sinó que utilitza Instagram com a plataforma de presentació. El problema és que a Instagram només publica en castellà, sense tenir en compte que el català és la llengua majoritària dels seus potencials clients. No obstant això, l’entitat reconeix que des d’Instagram es pot accedir a la carta en català, en igualtat de condicions amb les altres llengües. Això demostra que el SUTO té la capacitat de fer servir el català, però que no ho fa de manera coherent ni efectiva.
El Deliranto, un cas lamentable
El tercer dels restaurants que no té el web en català és el Deliranto, que es troba a Salou, una localitat on el català és la llengua habitual de la majoria de la població. El Deliranto només ofereix el seu web en castellà i en anglès, ignorant el català com a llengua pròpia del territori on opera. Aquest és un cas lamentable, ja que el restaurant es perd l’oportunitat de connectar amb el seu públic i de mostrar el seu respecte per la cultura i la identitat catalanes.
L’Escola d’Hostaleria Hofmann, un cas cridaner
El quart i últim dels restaurants que no té el web en català és l’Escola d’Hostaleria Hofmann, que a més del seu Restaurant Hofmann, també ofereix formació en hostaleria i gastronomia. El que fa més cridaner aquest cas és que l’Escola d’Hostaleria Hofmann rep el suport de la Cambra de Comerç de Barcelona, una institució que té com a objectiu promoure el desenvolupament econòmic i social de Catalunya. Com pot ser que una escola que forma els futurs professionals de la restauració no inclogui el català com a llengua formativa i comercial? Com pot ser que un restaurant que pretén transmetre l’estil tradicional i la cuina catalana no incorpori el català com a element distintiu i de qualitat?
Plataforma per la Llengua celebra que dos restaurants s’hagin passat al català
Malgrat els quatre casos denunciats, Plataforma per la Llengua també ha volgut destacar la bona notícia que dos dels restaurants que l’any passat no tenien el web en català ja l’han incorporat aquest any. Es tracta del Moments, restaurant de l’hotel Mandarin Oriental, i de l’Aleia, situat a la Casa Fuster. Ambdós restaurants han demostrat que el català és una llengua que aporta valor afegit a la seva oferta gastronòmica i que els permet diferenciar-se i fidelitzar els seus clients. Com diu Plataforma per la Llengua, “la bona cuina també és aquella que s’integra en el paisatge lingüístic del territori on opera”.
