Informe del Tribunal de Comptes Europeu sobre hidrogen
La setmana passada, el Tribunal de Comptes Europeu (TCE) va presentar un informe que examina els objectius relacionats amb l’hidrogen verd establerts per la Unió Europea. L’hidrogen verd fa referència a l’hidrogen que es produeix a través d’un procés conegut com a electròlisi, en el qual se separen els components de l’aigua, generant hidrogen i oxigen, utilitzant electricitat provinent de fonts renovables.
Reptes en la descarbonització de certs sectors
Hi ha sectors a l’economia que són particularment difícils de descarbonitzar i electrificar. En aquestes situacions, l’hidrogen verd podria ser una solució crucial per disminuir les emissions contaminants. Entre els sectors destacats hi ha la producció d’acer, la indústria petroquímica, la cimentera i la fabricació de fertilitzants. A més, l’hidrogen verd també es pot utilitzar com un mitjà per emmagatzemar energia, cosa que contribuiria a la flexibilitat del sistema energètic. Aquest emmagatzematge, però, no està exempt d’inconvenients, ja que el procés de transformació comporta grans pèrdues d’energia que n’afecten l’eficiència general.
Dependència actual de l’hidrogen convencional
Actualment, un 96% de l’hidrogen consumit a Europa es produeix a partir de gas natural, fet que converteix aquesta pràctica en una font significativa d’emissions de diòxid de carboni (CO2). La transició cap a l’hidrogen verd té diversos desafiaments pel camí.
Costos de producció i sostenibilitat
Els costos associats a la producció d’hidrogen verd no són competitius en comparació de l’hidrogen convencional. De fet, ja s’estan duent a terme subhastes similars a les d’energies renovables per fomentar-ne l’evolució a llarg termini. Dades del 2022 revelen que el cost de producció d’hidrogen obtingut del gas natural varia entre 1 i 3 dòlars per quilogram, mentre que la producció d’hidrogen verd oscil·la entre 3,4 i 12 dòlars per quilogram. Addicionalment, la producció d’hidrogen verd requereix recursos addicionals d’electricitat i d’aigua, cosa que provoca debats sobre els possibles usos alternatius d’aquests consumits. Finalment, el transport i la distribució de l’hidrogen verd requereix una infraestructura física que no sempre pot aprofitar les instal·lacions existents per al gas natural.
Objectius per al 2030 sota scrutini
L’òrgan d’auditoria europeu ha estat clar pel que fa a les metes establertes per a la implementació de l’hidrogen verd de cara al 2030. La Unió Europea es va comprometre a assolir determinats objectius que van ser intensificats en resposta a la crisi ocasionada per la invasió d’Ucraïna. Tot i això, el TCE assenyala que els objectius referents a l’hidrogen verd, tant en termes de capacitat operativa com en producció, no estan prou definits. Fins i tot hi ha una certa incoherència en les xifres plantejades en els documents presentats per la Comissió Europea al llarg dels darrers anys. A més, fa èmfasi que aquests objectius han estat impulsats més per motivacions polítiques que per anàlisis sòlides, cosa que porta a la conclusió que és poc probable que s’aconsegueixin abans del 2030.
Perspectives i realisme a les projeccions energètiques
Això implica un nou enfocament realista sobre les projeccions energètiques a nivell europeu i global en aquest sector. D’acord amb informació subministrada per l’Agència Internacional de l’Energia (IEA, per les sigles en anglès) a principis d’aquest any, només un 7% dels projectes d’hidrogen verd anunciats aquesta dècada es preveu que assoleixin una plena capacitat operativa per a l’any 2030. La IEA ha identificat que els projectes que arriben a una decisió final d’inversió són limitats, i els darrers anys s’ha observat un augment en els costos.
La importància del suport governamental
Aquest organisme subratlla que és vital que els governs donin suport a les decisions d’inversió mitjançant polítiques coherents que enforteixin la demanda. La descarbonització representa un dels reptes més complexos que enfronta la Unió Europea i la resta del món, i l’informe del TCE sobre l’hidrogen verd evidencia com, de vegades, la voluntat política es pot sobreposar a la realitat factual.