Transformació Radical de ERC
El partit Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha experimentat un canvi dràstic en el seu interior. De ser un col·lectiu unit, on prevalia la cohesió i l’absència de veus dissidents, s’ha transformat en un espai amb una greu crisi interna. Aquesta no és la primera vegada que ERC passa per un moment difícil, però la seva història, que ja suma 93 anys, demostra la seva capacitat de resiliència. Amb figures destacades en presó i una marcada lluita per l’independentisme, la formació ha aconseguit mantenir un paper essencial en l’escenari polític català.
Conflictes Interns i Mobilització
Actualment, però, ERC s’enfronta a una situació complicada, marcada per la inquietud respecte a la seva pròpia militància. La disputa entre diferents sectors del partit, amb estratègies que inclouen el sabotatge mutu, ha emergit com una realitat preocupant. Un moment decisiu es va materialitzar quan la votació fallida a la federació de Barcelona va evidenciar que una part de la militància, habitualment silenciosa, ha començat a fer sentir la seva veu. Els líders del partit es troben incòmodes, no saben amb certesa quina seria la reacció de les seves bases en una consulta interna.
Decisions Crucials i Conseqüències
Es planteja la difícil qüestió de si seria més convenient per ERC votar a favor de la investidura de Salvador Illa o optar per unes noves eleccions. No obstant això, el que es destaca és que una votació sobre un preacord amb el Partit Socialista de Catalunya (PSC) i una possibilitat de fracàs en aquesta consulta seria un autèntic colp per la formació. La por dels dirigents d’ERC s’inicia amb les seves pròpies bases i s’extén fins a les conseqüències que podrien emergir de les seves decisions.
La Preocupació per l’Imagatge
La inquietud augmenta si es considera que, si es ratifica un acord amb els socialistes, els diputats republicans podrien acabar recolzant la investidura d’un polític que en el passat va participar en una manifestació contra l’1-O, just quan Carles Puigdemont tornava d’un llarg exili. Aquesta situació es percep com un manteniment del statu quo que, sens dubte, no donaria passos avant cap a una millora substancial per Catalunya.
Expectatives davant la Realitat
Amb la intenció de marcar la diferència, tant Oriol Junqueras com Marta Rovira, juntament amb els seus respectius equips, busquen aconseguir un acord favorable amb Pedro Sánchez. Amb el propòsit de donar un suport a Catalunya en aquest període de transició, esperen poder portar a les bases un acord que sembli beneficiós. Però, la veritat és que alliberar-se del règim de finançament comú sembla tan difícil com aconseguir la independència mateixa. La secessió, en certa manera, podria ser viable a través d’una insurrecció, però modificar l’estructura de la relació entre Catalunya i Espanya sense un acord viable amb l’Estat és un desafiament colossal.
Conclusió
La pretensió de fer avançar Catalunya implica sempre un ajust que, de moment, es troba lluny de ser factible, desembocant en situacions inversemblants com la de recentment, on un conseller anunciava un rellevant acord amb l’Estat sobre la gestió de l’ingrés mínim vital, mentre la seva companya de partit ressaltava que això s’aplicaria a tota la ciutadania. Així, ERC es troba, no només amb un repte intern, sinó amb una sèrie d’obstacles externs que faran molt difícil la seva marxa cap a l’independència.