La lluita d’una família per garantir la seva llar
No ho semblava, però finalment la furgoneta d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra que havia arribat aquest dimarts al migdia al passeig de la Verneda, a Barcelona, se’n va. Una cinquantena de persones -veïns, treballadors amb l’uniforme del servei de neteja municipal, col·lectius pel dret a l’habitatge- celebren la seva victòria quotidiana.
La Generalitat gairebé desnona una família. I al final ho han suspès deu dies. Això no és res, protesta la Paula, una jove que fa de portaveu del Sindicat d’Habitatge de la Verneda i el Besòs.
La incertesa del dret a un sostre
El grup d’habitatge denuncia que la família ha estat a punt de quedar-se sense llar quan l’última notícia que tenien de l’administració era que tot avançava en la bona direcció per poder-los fer un lloguer social i regularitzar la seva situació.
Persones amb pocs recursos econòmics que han acabat ocupant un pis públic, que tenen contacte amb serveis socials, que en algun moment se’ls ha plantejat la via del lloguer social, però que al final s’han trobat un avís de desnonament.
Una situació que es repeteix
Aquest mateix dijous es produïa un episodi similar a Ciutat Meridiana, a Nou Barris, també suspès en el darrer minut. En aquest cas, qui havia rebut la notificació que la farien fora de casa era la Yolanda, mare soltera de dos nens.
És una loteria. Coneixem famílies que han ocupat pisos públics i els han fet fora immediatament. Ho hem viscut, i hi ha casos en què ho hem entès. Però després et trobes pisos que fa anys que ningú no se’n preocupa ni de fer-hi un lloguer ni de res.
La realitat de les famílies vulnerables
Quan algú ocupa un pis públic, s’impossibilita que aquell habitatge vagi a parar a qui l’administració -en els seus tràmits formals i reglamentaris- tindria previst dedicar-li.
Per això, sigui un ajuntament o la Generalitat, de tant en tant una entitat pública acaba decidint intervenir i desallotjar un immoble.
El repte de l’habitatge assequible
La Mesa d’emergència de l’habitatge de Barcelona fa anys que acumula centenars de casos en espera. Actualment hi ha 751 famílies només a la capital catalana a qui se’ls ha reconegut el dret a un pis social, però encara no se’ls hi ha pogut proveir.
El preu del lloguer s’ha enfilat a un nou rècord i ja ha arribat als 1.171 euros de mitjana en els nous contractes que es fan en territori barceloní, per sobre del salari mínim interprofessional.
La urgència social
Malgrat això, ahir tenia l’amenaça explícita de quedar-se sense llar en unes poques hores.
Ella, com tants altres, espera un reallotjament o la formalització d’un lloguer social en allò que ha estat casa seva els últims anys.
La urgència social, sobretot la de famílies vulnerables, és una conseqüència més de la manca d’accés a l’habitatge.
