L’Observació quotidiana
En un dia qualsevol, em vaig dedicar a contemplar les sabates de les persones. Des del carrer fins a l’oficina de correus, des de la botiga de proximitat fins a la sabateria, vaig observar una varietat de calçat: de discoteca, d’església, d’esport, de vestir, de taló alt, de taló baix, entre d’altres. Les sabates, utilitzades fins i tot en el moment de l’últim adéu, semblen reflectir una trista resignació, malgrat els somriures que els envolten.
El Significat de les Sabates
Les sabates, més que simples peces, semblen ser testimonis silenciosos de la vida i la mort. Fins i tot una sabata solitària a la vorera evoca una sensació de pèrdua, com si estigués divorciat o vidu, abandonada pel seu company. Aquest objecte, que sosté els nostres passos, sembla portar l’essència dels qui el fan servir, com si fos una extensió de la seva identitat.
Reflexions Personals
En una sessió de psicoanàlisi, la visió de les meves pròpies sabates em va portar a reflexionar sobre el seu significat. Tot i que vaig intentar expressar els meus pensaments, la complexitat de la connexió emocional amb el calçat va resultar difícil d’explicar. Tot i això, en recordar les sabates de la meva mare, deformades pel pes de la seva vida, vaig trobar una connexió més profunda amb el seu llegat.
Conclusions
En convidar els altres a escriure sobre les seves sabates, vaig observar com aquesta simple sol·licitud els va portar a reflexionar sobre la vida i la mort. La contemplació de les sabates es va convertir en un acte d’introspecció, com si estiguessin davant de dues tombes petites i bessones, recordant la seva pròpia existència i mortalitat.