El Suprem analitza l’informe que descarta acusar Puigdemont de terrorisme

La junta de fiscals penal del Suprem es reuneix avui per debatre l’informe del fiscal Redondo

La junta de fiscals penal del Tribunal Suprem (TS) es troba aquest 6 de febrer per examinar l’informe del fiscal Álvaro Redondo on assenyala que no hi ha proves suficients per imputar l’expresident català Carles Puigdemont per Tsunami Democràtic, al mateix temps que rebutja que els fets investigats en aquesta causa siguin constitutius de delictes de terrorisme.

La junta ordinària, que té lloc amb caràcter setmanal, comptarà amb una quinzena de fiscals, entre els quals hi haurà els fiscals del Procés Fidel Cadena, Javier Zaragoza i Consuelo Madrigal. Redondo defensarà la seva proposta i, si la majoria hi està d’acord, l’informe quedarà aprovat. Si no, s’haurà d’elaborar un nou text, que es podrà encarregar a un altre fiscal o deixar en mans del mateix Redondo.

Fonts fiscals preveuen una reunió tensa, ja que alguns fiscals discrepen de l’informe de Redondo

Fonts fiscals consultades per Europa Press pronostiquen que serà una reunió tensa, ja que diversos fiscals ja han avançat que no estan d’acord amb les conclusions aconseguides per Redondo en entendre que sí que hi va haver terrorisme en les accions realitzades per Tsunami Democràtic la tardor del 2019 en protesta per la sentència del Procés.

L’informe de Redondo respon a l’exposició raonada del jutge García Castelló, que va demanar al Suprem investigar Puigdemont i altres persones per presumptes delictes de terrorisme

L’informe de Redondo, al qual ha tingut accés Europa Press, respon a l’exposició raonada que el titular del Jutjat Central d’Instrucció Número 6, Manuel García Castelló, va enviar el novembre passat al Suprem sol·licitant l’alt tribunal a investigar Puigdemont, el diputat del Parlament Rubén Wagensberg –tots dos aforats– i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, entre altres persones, per presumptes delictes de terrorisme.

El fiscal explica que, encara que el Suprem és el tribunal competent per conèixer les conductes delictives que s’atribueixin a Puigdemont i Wagensberg, en aquest cas creu que el jutge instructor “ha de seguir les investigacions, en no concórrer proves racionals de criminalitat en aquest moment processal que justifiquin l’elevació de la causa a la Sala Penal del TS en relació amb els referits senyors”. Segons el seu criteri, les proves recollides “resulten massa genèriques”.

Els indicis aportats pel jutge García Castelló contra Puigdemont són converses seves amb un empresari, reunions a Ginebra i campanyes en xarxes socials

En concret, recull els indicis aportats pel jutge García Castelló contra Puigdemont, com ara converses seves amb un empresari on “es fa referència directa a Tsunami Democràtic com a instrument per a l’assoliment de la independència”; altres del seu cap de Gabinet, Josep Lluís Alay, amb un altre empresari; les reunions a Ginebra de partits i entitats sobiranistes amb la presència del llavors president; o el seu “impuls directe” a campanyes en xarxes socials.

Related posts

El debat sobre la identitat de gènere al Regne Unit: una nova perspectiva

El periodisme davant la tirania de les mètriques

La realitat del transport ferroviari a Catalunya: un repte permanent