Inici » El TEDH evita pronunciar-se sobre la llei d’amnistia: ‘Seria interferir en un procés democràtic’

El TEDH evita pronunciar-se sobre la llei d’amnistia: ‘Seria interferir en un procés democràtic’

by premium.cat
una gran sala llena de gente sentada en escritorios frente a una multitud de personas con traje y corbata, Andreas Gursky, panorámica, una fotografía con cambio de inclinación, les automatistes

El TEDH i la seva postura sobre la llei d’amnistia

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha rebutjat prendre una posició sobre la llei d’amnistia, ja que considera que suposaria ‘interferir en un procés democràtic’. En una compareixença de premsa aquest dijous, la presidenta del tribunal, Síofra O’Leary, ha defensat que ‘un jutge mai pot prendre una posició sobre un projecte de llei perquè suposaria interferir en un procés democràtic’. Així doncs, el TEDH s’ha negat a pronunciar-se sobre la llei d’amnistia a l’espera de la seva aprovació, però O’Leary ha avançat que el tribunal podria, si ho considera oportú, traslladar més preguntes a Espanya un cop aprovada.

El 1-O davant el TEDH

Fa més d’un any i mig que el TEDH treballa sobre la condemna del 1-O, un cas que tracta de forma prioritària per la seva importància en l’àmbit dels drets humans. Ara, queda a l’espera que Espanya contesti una sèrie de dubtes del tribunal sobre la interpretació del Tribunal Suprem del delicte de sedició i malversació, així com el respecte als drets d’associació i expressió. El TEDH va assegurar l’any passat que les demandes dels líders independentistes es tramitarien de forma ‘prioritària’ al considerar-los ‘extremadament importants’. Tot i això, seguia de prop els canvis legislatius i les peticions de revisió de condemnes. Les demandes vinculades amb el Procés s’han agrupat en 3 categories. La primera inclou els casos relacionats amb el dret polític dels líders independentistes en presó preventiva; la segona —la més nombrosa— amb els condemnats per sedició i malversació pel 1-O; i la tercera són els casos referents a la llibertat d’expressió per al veto del Tribunal Constitucional a debats al Parlament.

Els 9 presos polítics i els seus recursos contra la condemna

Els 9 presos polítics han presentat per separat els recursos contra la condemna del Suprem, després ratificada pel Constitucional. El primer va ser l’expresident d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, només un dia més tard, Jordi Turull registrant per sorpresa el document al juny del 2021. Els últims a fer-ho van ser: Junqueras, Romeva i Bassa després que el TC resolgués els seus recursos. En general, tots els recursos denuncien la vulneració del dret a un judici just, i dels drets a la llibertat de pensament, expressió i de reunió. A més, es demanaven vulneracions de dret polític i ‘d’abús de poder’ per part de les autoritats espanyoles.

Les preguntes d’Estrasburg a Espanya

El TEDH està analitzant els recursos presentats pels condemnats pel 1-O contra la sentència del Suprem. No obstant això, el tribunal ha donat fins al mes de febrer a Espanya per respondre a una sèrie de qüestions sobre les violacions de drets fonamentals que denuncien els dirigents independentistes. Entre les preguntes que formula el TEDH a les autoritats espanyoles es qüestiona si el Tribunal Suprem va aplicar una ‘interpretació imprevisible i expansiva del delicte de sedició i malversació’ i si la condemna va ser per un ‘exercici legítim dels seus drets a la llibertat d’associació i expressió’, tal com defensen els condemnats pel Procés.

You may also like

-
00:00
00:00
Update Required Flash plugin
-
00:00
00:00