Inici » Europa i la seva relació amb els països del sud continental

Europa i la seva relació amb els països del sud continental

by PREMIUM.CAT
una persona sosté un plat amb croissants i una persona sosté una forquilla, Delaunay, fotografia professional d'aliments, una foto d'estoc, art informel

Una festa a la qual som convidats

En ocasions, s’ha dit que els països del sud continental som a la Unió Europea com aquell que l’han convidat a una festa, però no sap ben bé per què. Ens trobem en un racó, prenem croissants i observem sense dir massa res, per por que s’adonin que la nostra invitació va ser un error. Això és el que fa que l’europeisme espanyol i català sigui un europeisme ampli, gairebé unànime, però mancat de força i empenta. Parlem d’Europa sempre en tercera persona, com si fos un fenomen meteorològic, aliè i inevitable. Acceptem tot el que ens ofereixen i ens queixem quan el que arriba no ens agrada, però no ens atrevim a proposar res i sempre anem a remolc de les decisions i iniciatives dels països fundadors i del nucli dur francoalemany, que considerem els autèntics europeus. La integració europea és una cosa que ens passa, que succeeix, però que no fem. És per això que en aquestes eleccions no s’ha parlat gaire de com ha de ser la Unió en el futur proper, de quina governança i quines competències ha de tenir, de si cal modificar els tractats abans d’ampliar, o de si el Parlament ha de guanyar poder en detriment del Consell. No s’ha parlat, en definitiva, de quanta més sobirania han de cedir els estats.

Europa i la seva relació amb els estats

Des de l’any 1950, quan Robert Schuman va fer el famós discurs, sabem que l’Europa política és un joc de suma zero. Si alguna cosa es decideix a Brussel·les, no es decideix a Madrid. És tan senzill com això. Per això resulta sorprenent que el partit que ha guanyat les eleccions a Catalunya ho hagi fet amb un discurs obertament contradictori. El lema era ‘Més Europa’, però a l’anunci publicitari s’afirmava que més Europa era més Catalunya i més Espanya. Potser és cert que més Europa pot ser més Catalunya, ja que segons el principi de subsidiarietat, les regions (incloent-hi les nacions) són l’àmbit adequat per a implementar la majoria de les polítiques públiques. Però més Espanya, més estat nació, definitivament no.

La sobirania i la relació amb la Unió Europea

Cal destacar que aquest no és l’únic plantejament confús d’aquesta campanya. El segon i el tercer partit amb més vots, les dues forces independentistes, tampoc s’han esforçat gaire a explicar que es pot ser sobiranista i europeista alhora, tot i que sembli contradictori. El que volem és tenir tota la sobirania que actualment està en mans del regne d’Espanya per després cedir una part important al projecte europeu. El discurs de l’Europa de les nacions, si no s’explica bé, pot semblar massa similar al de l’Europa de les pàtries de l’extrema dreta. L’accent ha de posar-se no tant en un concepte tan gastat i qüestionable com la sobirania, sinó en una idea molt més senzilla: la diversitat intrínseca de la societat europea com a signe d’identitat i valor a protegir. Ho diu el lema de la UE: ‘In varietate concordia’ (Unida en la diversitat).

You may also like

-
00:00
00:00
Update Required Flash plugin
-
00:00
00:00