El líder de l?oposició qüestiona la legitimitat del Tribunal Constitucional, el Govern i el Congrés
El PP d’Alberto Núñez Feijóo no deixa de pretendre erosionar qualsevol institució que no estigui sota el seu control o que actuï de forma contrària als seus interessos. El que va ser president de la Xunta es va presentar a l’escena nacional com un dirigent temperat i defensor de l’Administració de l’Estat en tota la seva extensió. Però després de menys de dos anys, i després d’un fracàs electoral, queda poc del Feijóo dialogant que pretenia ampliar la base social del seu partit i recuperar les majories absolutes pròpies del bipartidisme. La seva darrera envestida ha estat contra el Tribunal Constitucional.
“El tumor de l’Estat de dret avui a Espanya es diu Tribunal Constitucional, presidit per Cándido Conde-Pumpido”, va afirmar dimarts el vicesecretari d’Institucional popular Esteban González Pons en un col·loqui organitzat per La Vanguardia i un dels clubs empresarials més elitistes de Barcelona, el Cercle Eqüestre. L’eurodiputat del PP va insinuar fins i tot que el seu partit podria no impugnar la llei d’amnistia davant del tribunal de garanties per evitar una “interpretació de la Constitució” que admeti la norma que anul·larà els delictes comesos durant el procés independentista català.
“Si no impugnem, o impugnem per altres vies, li prenem a aquest Tribunal Constitucional de Cándido Conde-Pumpido l’oportunitat de poder alterar la Constitució”, va dir textualment.
Pons (que va ser una de les principals cares del PP de Feijóo fins al fiasco de la renovació del CGPJ) va matisar de forma indirecta i lleu a través del servei de premsa de Gènova per retirar la comparació amb el tumor, i per contradir-se sobre la possible absència d‟un recurs per la llei d‟amnistia.
Però no es van rectificar altres declaracions menys ofensives per als malalts de tumor i els seus familiars, i que mantenen l’estratègia de deslegitimació del tribunal que el PP, amb Vox, ja va iniciar l’any passat. Pons ho va qualificar de “tribunal polititzat”, d’”ingerir” a les sentències del Suprem i “usurpar” el seu lloc, així com “el del legislador”. “L’àrbitre està decidint el resultat del partit, i en aquest cas tota la nostra arquitectura constitucional s’esfondra”, ha sentenciat.
El PP acusa el Govern de liderar un “moviment contra la Constitució”
El dirigent donava suport així unes paraules del seu cap de files aquell mateix dia, quan va dir que “un país on els ciutadans no són iguals davant la llei no té Constitució”, en al·lusió a la llei d’amnistia. Una afirmació que Feijóo va reafirmar quan va sostenir que Espanya està davant d’un “procés destituent”.
La idea exposada pel líder de l’oposició no és pas nova. Ell mateix va afirmar el 6 de desembre passat, en els actes per l’aniversari de la Llei Fonamental, que Sánchez “lidera un moviment contra la Constitució” i que Espanya viu una “crisi” constitucional “major” que la del 23F o ETA.
Esteban González Pons, després de denunciar la suposada politització que pateix el Constitucional, va defensar el repartiment de quotes entre “majoria” i “minoria” que, va dir, normalment han imperat al tribunal de garanties. El dirigent del PP es va queixar que “la vicepresidència del tribunal normalment se’l deixa a la minoria” i que “aquesta vegada se li ha tret”. A més, va denunciar que “la minoria té un magistrat a faltar”, en referència al membre del tribunal pendent de designar pel Senat, encara que va ometre explicar que és conseqüència directa del bloqueig a què el seu partit sotmet el CGPJ des de fa més d’un lustre.
“Els magistrats del sector progovernamental del tribunal tenen disciplina de vot”, va dir, cosa que permetria inferir que l’altre sector és “antigovernamental” ja que representaria “la minoria”.
Mongetes, contra tot
El PP manté així una estratègia definida fa molts mesos i sostinguda en el temps que consisteix a posar en dubte totes les institucions públiques que no controla i que operen de manera diferent de com el partit creu que haurien d’actuar, sempre en benefici propi.
El 2023, Feijóo va posar en dubte la neteja de les eleccions, i la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va alertar expressament d’una “tupinada” sense que el seu cap de files la rectifiqués. Pel PP, l’INE, Indra o Correos estaven al servei de Pedro Sánchez i dels seus interessos. Això sí: les acusacions es van diluir després del recompte de les urnes del 23 de juliol.
Feijóo també ha carregat contra la legitimitat del Govern, en assenyalar la investidura de Pedro Sánchez com a “corrupta”, un “frau fruit d’una ”transacció”, en referència a l’amnistia pactada amb Junts i ERC. Fa tot just un any, després de l’intent de cop d’Estat al Brasil, ja va llançar dubtes sobre l’Executiu i el seu assalt a les institucions.
Aquest mateix mes de gener Feijóo ha elevat el tir per carregar també contra el Congrés. Si a l’inici de la legislatura va carregar contra el paper institucional de Francina Armengol al capdavant de la Cambra Baixa, la setmana passada va posar en dubte que el Parlament estigui complint la seva tasca. Així, va dir que faria servir el Senat “perquè els grups parlamentaris puguin parlar, puguin afavorir les discussions i puguin comparèixer i demanar els informes preceptius que el Congrés dels Diputats omet quan aprova projectes de llei determinants en la democràcia al nostre país”.
