El PP perd força i el BNG s’acosta al sorpasso
Les eleccions del 18 de febrer a Galícia poden suposar un canvi històric al panorama polític de la comunitat. El Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) augura un tomb electoral que deixa el PP d’Alfonso Rueda a punt de perdre la majoria absoluta, que té fixada en 38 escons al Parlament gallec. El sondeig atorga al partit de Rueda entre 34 i 38 diputats, amb el 42,2% dels vots, una caiguda notable respecte als 42 que va aconseguir el 2020 Alberto Núñez Feijóo, que va deixar la presidència després de 15 anys d’hegemonia popular.
El gran beneficiat d’aquest descens del PP és el BNG, que es dispara i bat el seu rècord electoral, amb possibilitats d’assolir el 32,9% dels vots i entre 22 i 26 escons, superant els 19 que va aconseguir el 2020, el millor marca en diputats, encara que no en vots. El PSdeG-PSOE es manté com a tercera força, amb el 20,1% dels sufragis i entre 13 i 15 escons, una xifra similar als 14 que té actualment. El panorama es completa amb l’entrada de dues formacions que ara no són a la Cambra gallega: Sumar, que podria obtenir un diputat, i Democràcia Ourensana, que també en podria aconseguir un. Amb aquesta distribució, s?obre la porta a un govern d?esquerres encapçalat per la formació nacionalista.
Vox i Podem es queden fora del Parlament de Galícia
L’enquesta del CIS confirma que Vox no aconsegueix entrar al Parlament de Galícia, igual que Podem, que tampoc aconsegueix representació. Les dues formacions es queden per sota del 5% dels vots, el llindar necessari per obtenir escó. L’estudi es basa en 3.743 entrevistes realitzades entre el 29 de gener i l’1 de febrer, just abans que comencés la campanya electoral.
La candidata més ben valorada continua sent Ana Pontón (BNG), amb un 5,74, seguida del candidat del PP, Alfonso Rueda, que obté un 5,37. Els segueixen Xosé Ramón Gómez Besteiro (PSdeG), amb un 4,86, i Marta Lois (Sumar), amb un 3,98.
L’esquerra suma més vots que la dreta i hi ha un percentatge alt d’indecisos
Amb aquests resultats, les opcions d’esquerra a Galícia (incloent-hi BNG, PSdeG, Sumar i Podem) sumarien el 55,4% dels vots. Davant d’ells, el PP i Vox arribarien al 43,1%. L’enquesta del CIS reflecteix també que una bona part de l’electorat està indecís: el 27,7% diu que no sap encara a quina opció votarà. I un 11,6% dels votants deixa la decisió per a la jornada de reflexió (el 5,5%) o el mateix dia de la votació (el 6,1%). En total, entre els que es decideixen a l’últim moment i els que ho fan durant la campanya, són el 44,3% dels electors.
Pel que fa a la transferència de vot, els que es van decidir el 2020 per la papereta del PP són els que es mantenen més fidels, segons el CIS: gairebé el 87% asseguren que tornaran a votar aquesta formació, que recollirà també electors que es van decantar fa quatre anys per Vox i per Ciutadans. El BNG tornarà a ser l’elecció per al 84% dels que ja el van votar el 2020. L’organització nacionalista també rebrà suports dels que aleshores havien optat per Galícia en Comú i Marea Galeguista, dues forces nascudes dels pactes de l’espai sobiranista i l’esquerra federal i que en els comicis anteriors es van quedar sense representació. També hi haurà transferència d’aquests dos espais a Sumar (el 26,9% dels que van dir haver donat suport a Galícia en Comú i el 27,1% dels que van manifestar haver votat Marea Galeguista).