Reflexions sobre les Infidelitats Gastronòmiques
Sovint em topo amb històries sobre les infidelitats en què cauen les persones. Especialment aquelles relacionades amb l’alimentació, que són les que ostenten més l’estigma de ser proclamades a crits. Un instant en què un observa un platet d’hamburgueses descomunals, adornat amb un gofre xopat de xocolata que podria construir una fàbrica de dolços, i sobre aquesta imatge, una nota o un hashtag que diu: “cheat day”. Usar la paraula “to cheat” implica fer trampa o desviar-se d’un compromís, revelant així com ens apartem d’aquests objectius que ens havíem marcat prèviament.
Les Trampes de l’Estil de Vida Modern
Exigir-se seguir un camí que en realitat no se sent autèntic és una pràctica que, a curt, mitjà o llarg termini, poques vegades resulta satisfactòria. Com una cabra que ha après a saltar, ho farà sense dubtar. Cada vegada que llegeixo sobre el “cheat day” i consumeixo un menjar colossal, ja sigui de menjar ràpid o un extens menú en un d’aquests agradables restaurants que tenim a la nostra ciutat, m’adono que això simbolitza, però, les nostres tendències contemporànies .
L’Ideari de la Delgado i l’Estigma Social
La pressió per mantenir un pes és evident, ja que des de la dècada dels 70, ser prim s’ha transformat en un indicador fonamental d’èxit a l’esfera social. No es tracta de meres percepcions dels que lidien amb sobrepès, la realitat és clara: hi ha estudis que sostenen que els prejudicis envers les persones amb sobrepès són més severs, considerant-los menys competents en diversos aspectes de la vida, des de l’àmbit laboral fins a les relacions personals.
Una amiga que desafia les normes socials, que va néixer amb una discapacitat, expressa amb franquesa que la seva experiència amb el sobrepès li va resultar més discriminatòria que la seva condició física. Aquest discurs ressona profundament a la nostra societat, que ha oscil·lat entre una infinitat de dietes, ja sigui la del xarop d’auró, la de la poma, la del règim Atkins o la famosa dieta cetogènica que torna a prendre protagonisme. En aquest segle XXI, la darrera tendència ha inclòs la pràctica del dejuni intermitent, complementat per entrenaments intensos al ritme de cançons enganxoses d’artistes com Rosalia o Bad Bunny.
El Sorgiment del Menjar Gegant
Enmig d’aquesta voràgine de restriccions i exigències, es fa notable com els restaurants han començat a oferir plats de dimensions ostentoses. Aquesta inclinació pel gegantisme culinari no és cap novetat, ja que sempre ha existit. Molts recordaran espais on se servien entrepans extremadament grans o desafiaments gastronòmics en alguns restaurants dels Estats Units. Tot i això, avui dia, la presentació de plats que combinen ingredients que simplement no harmonitzen, només per fer ressaltar el que és hipercalòric, s’ha afirmat de manera més prominent en l’última dècada.
Xarxes Socials i l’Excés Culinari
Malauradament, la proliferació de llocs dedicats a aquest tipus de plats imponents ha augmentat. Em sembla que l’èxit a les xarxes socials impulsa aquesta tendència. Les persones perceben que aquests plats estrafolaris són potencials continguts per als seus perfils, mentre que alguns emprenedors creuen que aquesta exposició els generarà un retorn significatiu a la seva inversió. És completament comprensible sentir-se atret per la idea de captar imatges d’aquestes menges per mostrar, però el que realment em crida l’atenció és el fet que hi ha una audiència disposada a experimentar i consumir aquestes porcions massives.
La Cerca del Balanç a l’Alimentació
El corrent que promou un cos esculpit i la primesa ha trobat el seu espai com molts creuen que l’exercici ha d’anar acompanyat d’alts consums proteics. Ja no es tracta de menjar simplement una amanida després d’una sessió workout; ara s’opta per una àmplia varietat d’aliments dissenyats per maximitzar el creixement muscular. Sovint, la cuina de la meva generació tendeix a ser poc creativa, i encara que puguem cercar inspiració en plataformes com Instagram, la monotonia dels plats pot arribar a ser tediosa.
L’efecte de la restricció alimentària
Aquesta modalitat de nutrició, quan no està dictada per un professional de la salut o quan no hi ha un gaudi genuí, es pot arribar a sentir com un veritable sacrifici. A la nostra cultura, influenciada per la tradició judeocristiana, se segueix associant el sacrifici al creixement personal, un concepte que, encara que pugui ressonar amb les creences d’alguns, és una realitat que molts intenten desafiar al seu dia a dia.
El Cheat Day com a Opció d’escapament
No hem de ser tan rígids; després d’un període de privacions, tots anhelem recompenses. La solució comuna a aquest dilema és el cheat day tan esmentat. Aquest dia, en què s’abandona tota restricció alimentària, es converteix en un festí on les papil·les gustatives exigeixen allò que veritablement desitgen: indulgents sabors carregats de greixos i sucres. Això és, sens dubte, un recordatori que la llibertat gastronòmica és un dels nostres plaers més grans, que hem de celebrar gaudint del menjar que anhelem, en el moment que desitgem.