Inici » La importància de protegir i cuidar el medi natural

La importància de protegir i cuidar el medi natural

by premium.cat
se ve una cascada a lo lejos desde una orilla rocosa con un arroyo que corre entre ella y una gran roca en primer plano, Choi Buk, destello de lente anamórfico, una pintura mate, arte ambiental

Quan un té una certa edat, es recorda de coses com quan ens van fer portar el cinturó de seguretat al cotxe, llavors la polèmica va ser forta entre els que, encara que estaven d’acord amb la necessitat de tenir cinturons de seguretat al vehicle, no volien que el seu ús fos obligatori, o com la de prohibir la “llibertat” de fumar a l’interior dels bars, restaurants, sales de reunions, consultoris del metge… o com la de restringir el trànsit de vehicles als centres de les poblacions, regular la circulació urbana a 30 o disminuir-ne la velocitat a tota mena de vies de circulació (tot i que aquesta última, com altres mesures de tot sentit comú, siguin qüestionades aquí per personatges singulars del nostre sud mallorquí que han millorat el seu futur a la política gràcies als seus electors). I així podríem seguir repassant la història urbanística, turística, cinegètica o, i especialment, per la de la difícil i gairebé ja fallida lluita per a la defensa del territori, el medi natural i la biodiversitat.

Els espais naturals protegits a Mallorca

A Mallorca hi ha diferents tipus d’espais naturals protegits. Per exemple el primer que es va declarar, si no m’equivoco, va ser el de s’Albufera d’Alcúdia, el 1988. Encara el puc recordar com un lloc exclusiu d’ús cinegètic intensiu i descontrolat, així com també record abans de la seva declaració, haver col·laborat en l’extinció d’un foc a un bosc de la zona dunar que separa aquest lloc de la mar. Llavors mentre feien les tasques d’extinció, se’ns va apropar un senyor ja d’edat avançada i ens va preguntar que què fèiem. Sorpresos per la classe de pregunta, li vam respondre que apagant el foc. Doncs no cal que ho feu, aviat tot això serà ciment, hi han de construir un munt d’hotels i apartaments tot el llarg de la franja. I així va ser, així ha estat.

Però bé, el cas és que d’una forma o una altra, sigui obligats per la normativa que marquen les directives europees al respecte, sigui per la pressió de la lluita de la gent ecologista, des de llavors fins ara amb molt d’esforç i perdent llençols a cada bugada, avui són espais protegits Cabrera, Mondragó, Es Trenc, Parc de Llevant, Serra de Tramuntana, sa Dragonera….així com no ho són molts d’altres, parlant de Mallorca.

Aquesta protecció ha evitat que les conseqüències més greus (sense ofendre les bèsties) del desenvolupament de la llibertat humana a costa de la natura hagin estat pitjors, sobretot en l’àmbit urbanístic i de la indústria turística. Això és veritat, però queda gairebé tot per fer pel que fa a l’eficàcia i comprovació real d’aquesta protecció en molts altres àmbits.

La polèmica del restaurant de La Mola

Aquests dies els responsables del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt a Matadepera juntament amb la propietària del lloc, la Diputació de Barcelona, han pres una decisió que ha generat molta polèmica entre les prop de dues-centes mil persones que pugen a La Mola cada any, per la decisió de tancar definitivament un restaurant situat al seu cim, que fa més de 60 anys que regenta una mateixa família, tot per tal de poder reduir la pressió humana al seu entorn. Argumenta l’autoritat de l’espai protegit, a més de les raons conservacionistes, que a la zona ja hi ha uns setanta restaurants més i que simplement s’han pres seriosament protegir i cuidar l’entorn, molt deteriorat a causa de la esmentada pressió humana. Fora bo tenir espai aquí per analitzar les raons d’uns i altres. Amb tot hi veig similituds amb els canvis importants, necessaris, polèmics que enumerava al principi de l’article, i que en aquest cas tenen a veure amb la protecció natural de l’entorn.

La necessitat de suprimir alguns negocis dins espais naturals protegits

El Consell de Mallorca, la Conselleria, avui desapareguda, de Medi Ambient, els seus tècnics i polítics si valorassin aquí, ho dubto molt que mai ho facin, la necessitat de suprimir segons quin tipus de negocis dins espais naturals protegits com a única via analitzada i estudiada per poder aconseguir la seva protecció i conservació… imaginem per un moment que una vegada comprat el Castell d’Alaró, l’autoritat de l’espai protegit decideix suprimir el restaurant que hi ha a dalt de tot i regular i reduir l’afluència de visitants a la roca, no només en el seu accés a peu, sinó també al del trànsit rodat des de l’inici del seu camí d’accés. En podríem llistar molt d’altres de llocs relacionats amb restaurants, hotels, situats dins espais naturals protegits on la seva presència implica una allau de vehicles, també autocars, amb el seu necessari lloc d’aparcament i acompanyada d’una pressió humana que es concreta en múltiples activitats nocives a la conservació de l’entorn, de la seva biodiversitat. Escalada, corregudes, vols de drons, gossos, bicicletes fora corda, acampades, foc, soroll… encara que sigui en percentatges reduïts d’infractors, els seus impactes de tots junts quan som massa en un medi sensible, confinat, envoltat, és molt fort. Són molts els bioindicadors que ens ho adverteixen i les condicions i accions per a posar-hi remei mai han estat tan adverses repassant la manera de procedir dels nostres governants, els d’abans i encara molt pitjor els d’ara.

You may also like

-
00:00
00:00
Update Required Flash plugin
-
00:00
00:00