Aquest dimarts, una escena es va repetir al barri de la Verneda, a Barcelona. Una furgoneta dels Mossos d’Esquadra va aparèixer davant d’un bloc de pisos, amb la intenció de desnonar una família que vivia ocupant un habitatge de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC). Però no ho va aconseguir. Una cinquantena de persones, entre veïns, treballadors municipals i activistes, van impedir-ho amb la seva resistència pacífica. Van celebrar la seva victòria temporal, però saben que la batalla no ha acabat. La família té deu dies per trobar una solució, o tornarà a estar en risc de perdre el seu sostre.
Un desnonament inesperat
Els protagonistes d’aquesta història són l’Aaron, la Samara i les seves dues filles de tres i quatre anys. Fa sis anys que viuen en un pis de la Via Trajana, que van ocupar quan no tenien cap altra opció. Des de llavors, han estat en contacte amb els serveis socials i amb l’AHC, per intentar regularitzar la seva situació i accedir a un lloguer social. Segons explica la Paula, portaveu del Sindicat d’Habitatge de la Verneda i el Besòs, que els acompanya en el procés, hi havia un diàleg obert i una voluntat de trobar una sortida. Per això, els va sorprendre rebre una notificació de desnonament, sense cap avís previ ni cap alternativa oferida.
“És molt injust, perquè et vol treure la casa qui te l’hauria de garantir, si no tens recursos per pagar el mercat. Nosaltres hem fet tot el que ens han demanat, hem entregat tota la documentació, hem anat a totes les cites, però no ens han donat cap resposta. I ara ens trobem amb això”, lamenta l’Aaron, que assegura que el pis on viu és el seu barri, on va néixer i on té les seves arrels. Ell i la seva família són un exemple més de les persones que es veuen abocades a ocupar un habitatge públic, per la manca d’oferta assequible i de polítiques efectives de dret a l’habitatge.
Un problema recurrent
El cas de l’Aaron i la Samara no és aïllat. A Barcelona, hi ha altres famílies en situacions similars, que han ocupat un pis públic i que ara s’enfronten a un possible desnonament, sense que se’ls ofereixi cap solució habitacional. Aquest mateix dijous, es va viure una situació semblant al barri de Ciutat Meridiana, a Nou Barris, on la Yolanda, una mare soltera de dos fills, va aconseguir aturar el seu desallotjament in extremis. Ella també viu des de fa set anys en un pis de la Generalitat, i tampoc no ha pogut formalitzar un lloguer social, malgrat tenir un informe de vulnerabilitat social.
“És una qüestió de sort. Hi ha famílies que han ocupat pisos públics i els han tret al cap de poc temps. Altres, en canvi, porten anys sense que ningú els digui res. I de sobte, els arriba un desnonament, sense que se’ls tingui en compte la seva situació, quan són persones pobres que necessiten un habitatge”, denuncia Fili Bravo, portaveu de l’associació de veïns de Ciutat Meridiana, un dels barris amb més risc d’exclusió social de la ciutat.
Un conflicte d’interessos
Quan es produeix un desnonament d’un pis públic, hi ha un conflicte d’interessos entre l’administració i les persones afectades. D’una banda, l’administració argumenta que ha de recuperar els seus habitatges per poder-los adjudicar a les persones que estan inscrites als registres oficials, que també tenen dret a un pis social. De l’altra, les persones que ocupen els pisos públics al·leguen que ells també són sol·licitants d’habitatge social, que estan en situació de vulnerabilitat i que no tenen cap altra alternativa.
Des dels col·lectius socials, es critica que aquesta és la conseqüència de la falta de polítiques públiques adequades per garantir el dret a l’habitatge, que s’ha agreujat amb l’augment del preu del lloguer i la crisi econòmica. També es reclama que s’estudiïn els casos de les famílies abans de procedir al desnonament, i que es prioritzi la via social, oferint-los un lloguer assequible, en comptes de la via judicial o policial.
Un canvi de rumb
Tant l’Ajuntament de Barcelona com la Generalitat han reconegut la necessitat d’impulsar mesures per augmentar el parc públic d’habitatge i facilitar l’accés a un lloguer social a les persones que ho necessiten. Per això, han posat en marxa diversos projectes per construir o adquirir nous habitatges, així com per rehabilitar els que estan en mal estat. A més, han anunciat la voluntat de regular els preus del lloguer i de sancionar els pisos buits. No obstant això, aquests resultats no seran immediats, i mentre tant, la urgència social persisteix.
Per això, des de l’administració també s’ha optat per canviar el criteri respecte als desnonaments dels pisos públics. En alguns casos, s’ha optat per suspendre’ls o aturar-los, per reavaluar la situació de les famílies i buscar-los una alternativa habitacional. Així ho han fet, per exemple, amb el cas de la Yolanda, a Ciutat Meridiana, o amb el de tres persones al carrer Robador, al Raval. També s’ha compromès a fer-ho amb el cas de l’Aaron i la Samara, a la Verneda, que esperen que la propera setmana se’ls doni una resposta definitiva. La seva esperança és poder seguir vivint al seu barri, amb la garantia d’un lloguer social, sense haver de patir més la por de perdre la seva casa.
