Una Nova Era per al Sínode dels Bisbes
Recentment, el papa Francesc ha impulsat una reforma significativa en l’estructura de l’Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes. Aquesta transformació, que es va fer evident en la reunió d’octubre, inclou la incorporació de més de setanta membres no episcopals, una decisió que busca enriquir la participació dins de l’Església.
Història i Context del Sínode
Per entendre l’impacte d’aquest organisme, cal retrocedir als anys 1962-1964, durant el Concili Vaticà II. En aquells temps, la interacció entre el Papa i els bisbes era limitada, amb visites programades cada cinc anys. La creació del Sínode dels Bisbes per Pau VI va sorgir com una resposta a aquesta desconexió, buscant un canal més fluid de comunicació i col·laboració.
La Funció del Sínode en l’Església Actual
Amb la seva Assemblea General Ordinària, el Sínode s’ha convertit en un espai fonamental per a la reflexió i el debat dins de l’Església. La reforma actual s’adreça precisament a l’Assemblea General, que fins ara havia estat exclusiva per als bisbes.
El Gir Cap a la Inclusivitat
El papa Francesc ha manifestat un compromís ferm amb la inclusió, ampliant la composició del Sínode per incloure laics, diaques, religiosos i religioses. En una decisió històrica del 17 d’abril de 2023, es va establir que almenys la meitat dels nous membres haurien de ser dones, subratllant la importància de la veu femenina en l’Església.
Un Pas Cap a la Sinodalitat
Aquest canvi, previst en el document ‘Episcopalis Communio’ del 2018, busca fer del Sínode un reflex de la diversitat de l’Església. La idea és que la sinodalitat, entesa com un camí compartit, esdevingui el fonament de l’Església del futur.
Reaccions i Perspectives sobre la Reforma
La reforma ha generat diverses reaccions dins de la comunitat eclesiàstica. Jean Claude Hollerich, relator general del Sínode, ha descrit aquest canvi com a ‘significatiu’, encara que no revolucionari, reconeixent la profunditat de la transformació.
Un Nou Paradigma en la Governança Eclesial
Amb la inclusió de membres no bisbes, alguns sectors han expressat preocupació, comparant la nova configuració amb un Parlament. No obstant això, és essencial recordar que el Sínode és un organisme consultiu presidit pel Papa, i no un òrgan deliberatiu com un Parlament.
La Importància de la Designació
Els membres no episcopals del Sínode no són elegits, sinó nomenats pel Papa, a partir de les propostes d’organismes pertinents. Aquesta modalitat assegura que els seleccionats estiguin alineats amb la visió del Papa i les necessitats de l’Església.
El Futur del Sínode i de l’Església
Amb l’aprovació d’un document de 155 articles al final de l’Assemblea, celebrada el 27 d’octubre, la sinodalitat s’ha consolidat com a part integral de la vida de l’Església. Aquesta reforma representa un pas significatiu cap a un model més inclusiu i participatiu, alineat amb les aspiracions del papa Francesc per a l’Església del tercer mil·lenni.
